El cervell motivat
Com comenta el nen en el vídeo presentat, el que realment estimula l'aprenentatge no és la ingent quantitat de dades subministrades sinó els components emocionals associades al procés.
El nostre cervell està contínuament calculant i fent prediccions. Si el resultat d'una acció millora el que s'esperava s'allibera dopamina, un neurotransmissor que intervé en diferents circuits neurals (veure figura 1). La novetat estimula el nostre cervell perquè les recompenses inesperades permeten alliberar dopamina i es facilita el procés d'aprenentatge. Aquest sistema dopaminèrgic també s'activa molt en fer activitats socials. I és que com diuen Anna Forés i Marta Ligioiz (2009), "no podrem ser efectius en l'aprenentatge sinó som afectius".
Set etapes clau
El repte que ens plantegem els professors és el d'afavorir la motivació intrínseca dels alumnes, aquesta que ens permet dedicar molt temps a una activitat que ens apassiona, en detriment d'una motivació extrínseca basada en premis i càstigs que resulta insuficient per promoure l'aprenentatge de conductes més complexes. A continuació, s'exposen set etapes amb alguns suggeriments pràctiques que creiem importants per a la motivació inicial, la motivació d'èxit i els processos d'avaluació, que són imprescindibles per a l'aprenentatge. Sense oblidar, al final, la importància que tenen els factors socials.
1. Què curiós!
Encara que als éssers humans ens costa reflexionar i sobrepassar determinats estats energètics que garanteixen la nostra supervivència, som curiosos per naturalesa. I suscitar la curiositat a l'aula activarà els mecanismes emocionals de l'alumne que li permetran focalitzar l'atenció i d'aquesta manera aprendre.
En els inicis de classe o de les unitats didàctiques corresponents és imprescindible fer presentacions actives i variades que poden alternar visualitzacions de vídeos, plantejaments de preguntes a la manera socràtic clàssic, utilització d'anècdotes o exemples adequats, etc.
A la pràctica
Set etapes clau
El repte que ens plantegem els professors és el d'afavorir la motivació intrínseca dels alumnes, aquesta que ens permet dedicar molt temps a una activitat que ens apassiona, en detriment d'una motivació extrínseca basada en premis i càstigs que resulta insuficient per promoure l'aprenentatge de conductes més complexes. A continuació, s'exposen set etapes amb alguns suggeriments pràctiques que creiem importants per a la motivació inicial, la motivació d'èxit i els processos d'avaluació, que són imprescindibles per a l'aprenentatge. Sense oblidar, al final, la importància que tenen els factors socials.
1. Què curiós!
Encara que als éssers humans ens costa reflexionar i sobrepassar determinats estats energètics que garanteixen la nostra supervivència, som curiosos per naturalesa. I suscitar la curiositat a l'aula activarà els mecanismes emocionals de l'alumne que li permetran focalitzar l'atenció i d'aquesta manera aprendre.
En els inicis de classe o de les unitats didàctiques corresponents és imprescindible fer presentacions actives i variades que poden alternar visualitzacions de vídeos, plantejaments de preguntes a la manera socràtic clàssic, utilització d'anècdotes o exemples adequats, etc.
A la pràctica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada