DISLÈXIA

Abans d'aprendre a llegir, el cervell del nadó ja està organitzat per al llenguatge parlat activant, amb pocs mesos d'edat, circuits neurals de l'hemisferi esquerre idèntics als que activen els adults a l'escoltar frases en la seva llengua materna (Dehaene, 2013). Els nadons són capaços, en els primers mesos, de reconèixer sons de qualsevol idioma però abans de complir els dos anys ja mostren preferències per aquells de la llengua a la qual estan exposats (Kuhl, 2010). I quan el nen té dos anys pot nomenar els objectes en veu alta perquè té un sistema visual organitzat que li permet identificar-los. Però llegir una paraula requereix major complexitat i els estudis en neurociència revelen que per reconèixer lletres i paraules escrites s'ha de reciclar una regió específica de l'escorça visual: l'àrea visual de formació de paraules o "caixa de lletres del cervell" (en anglès VWFA, visual word form àrea, o letterbox), una regió en la qual es concentra gran part del coneixement visual de les lletres i de les seves combinacions (veure figura 2). Sense oblidar que encara hi hagi períodes sensibles a l'aprenentatge de la lectura, un aprenentatge primerenc del nen als 3 anys d'edat no ha de ser més eficient que quan es dóna als set o vuit anys, per exemple (Tokuhama-Espinosa i Rivera, 2013).

 

 
Les evidències empíriques suggereixen que per a l'aprenentatge de la lectura es necessita que una part de les neurones d'una regió que integra les àrees visuals del cervell del nen en el lòbul temporal esquerre i que li serveixen per reconèixer objectes i rostres, l'anomenada "caixa de lletres ", es recicli perquè pugui respondre cada vegada més a les lletres i les paraules (Dehaene i Cohen, 2011). Aquesta important regió que intervé en un circuit de lectura universal que comprèn rutes tant fonològiques com semàntiques, s'activa de manera proporcional a la capacitat lectora, és a dir, els lectors adults i els nens que van aprendre a llegir activen més la "caixa de lletres" que les persones analfabetes o els nens que no han après a llegir encara (veure figura 3), respectivament (Dehaene, 2014). I no només és aquesta regió cerebral la qual es desenvolupa, perquè aprenent a llegir es milloren circuits que codifiquen la informació visual o els sons de les paraules, la qual cosa té una incidència positiva en la memòria oral.






 Atenció, però l'adequada

 En el nen ha d'haver una tendència natural a interpretar la paraula com un tot. Però es requereix una atenció selectiva per poder anar identificant les lletres que conformen les paraules. A la pràctica, s'ha comprovat que no és suficient exposar al nen a lletres sinó que cal anar ensenyant de forma sistemàtica les correspondències entre fonemes i grafemes per accelerar l'aprenentatge de la lectura perquè és el que permet que àrees corticals acabin especialitzant-se en el reconeixement de les paraules escrites. En explicar als nens que les paraules estan compostes per lletres que constitueixen les unitats elementals del llenguatge parlat s'activa amb normalitat la "caixa de lletres" del cervell i amb això el circuit de lectura universal de l'hemisferi esquerre que és el més eficient. No obstant això, quan es focalitza l'atenció en la paraula completa, la informació satura la memòria de treball del nen i s'activa una regió de l'hemisferi dret que és menys eficient en el procés de la lectura (Dehaene et al., 2015). En definitiva, l'entrenament fonològic en què s'enfoca l'atenció en les correspondències entre fonemes i grafemes sembla ser el més adequat per a l'aprenentatge del nen i li permet un desenvolupament autònom. A més, també s'ha comprovat que és el més eficaç en el cas de nens dislèxics (Shaywitz et al., 2004).





AutomatismesMitjançant la pràctica, el nen automatitzarà el procés de la lectura alliberant espai en la seva memòria de treball i millorant així l'eficiència cerebral. No és casualitat que el grau de comprensió dels textos escrits per part dels adolescents depengui de la freqüència de les seves lectures durant la infància (Cunningham i Stanovich, 1997).En els lectors experts s'activen de forma paral·lela dues rutes neurals de processament complementàries: la fonològica, que ens permet pronunciar les paraules noves i intentar accedir al significat de les mateixes, i la lèxica, que és la que fem servir per paraules conegudes i que ens permet recuperar de manera directa el seu significat (Dehaene et al., 2015). Doncs bé, el nen, conforme va automatitzant la lectura, converteix la descodificació fonològica de l'paraula en lletres a un procés simultani, reconeixent amb més rapidesa les paraules freqüents perquè comença a desenvolupar la ruta lèxica i així pot interpretar directament el significat de les paraules escrites sense intervenir els sons de la pronunciació. Segons el nen aprèn a llegir disposa de més eines que li permeten entendre el significat de les paraules.

I en el cas de la dislèxia?

Tot i que alguns nens reben un ensenyament adequat i s'esforcen molt, tenen dificultats per aprendre a llegir. I poden desenvolupar-molt bé en un altre tipus de tasques.En l'actualitat sabem que la dislèxia té un origen genètic, es dóna més en les llengües opaques i està associada a una major dificultat en l'adquisició de la consciència fonològica. Les neuroimatges han revelat que hi ha una activació anormal en l'escorça occipito-temporal esquerra, en el gir frontal inferior esquerre o al lòbul parietal inferior, regions cerebrals que intervenen en la descodificació fonològica, les representacions fonològiques i l'atenció, respectivament (Ylinen i Kujala, 2015). I això repercuteix, especialment, en una organització deficient de la "caixa de lletres del cervell". La bona notícia és que la gran majoria dels nens dislèxics pot aprendre a llegir a través d'una pràctica intensiva en què hem de ser pacients per ensenyar-los a orientar l'atenció cap als grafemes, els fonemes i les seves correspondències.Que important és la detecció primerenca d'aquests dèficits perquè puguem aplicar els corresponents programes compensatoris. I en els últims temps s'ha comprovat l'eficàcia d'alguns programes informàtics presentats com videojocs, com Graphogame, en què els nens han de decidir amb rapidesa quines lletres corresponen als sons (veure figura 5). Uns comptes hores repartides en poques setmanes són suficients perquè millori la "caixa de lletres del cervell" de nens dislèxics o d'aquells amb dificultats en l'aprenentatge de la lectura pertanyents a entorns desfavorits (Ojanen et al., 2015).







 Principis fonamentalsLa neurociència ha identificat els circuits cerebrals principals que sustenten l'aprenentatge de la lectura i aquests coneixements, com tantes vegades hem comentat en Escola amb Cervell, són compatibles amb diverses estratègies educatives. Així, per exemple, tot i que hem vist la importància d'orientar l'atenció cap als grafemes i els fonemes i no a la paraula de manera global, igual d'útil serà un enfocament que parteix de la paraula per descompondre-la en lletres que, a l'inrevés, partir de les lletres per compondre les paraules.Com a conseqüència de totes les seves investigacions realitzades, Stanislas Dehaene (2015) ha establert una sèrie de principis bàsics, tots ells igual d'importants, que poden orientar l'ensenyament de la lectura en la fase inicial en què la descodificació fonològica adquireix un protagonisme fonamental. Aquests principis que estan referits a l'espanyol i que acompanyem amb un brevíssim comentari són els següents:

•     Principi d'ensenyament explícit del codi alfabètic: l'abecedari espanyol funciona atenent a regles simples que s'han de conèixer.

•     Principi de progressió racional: hi ha certs grafemes que són prioritaris pel que cal ensenyar-los abans.

•     Principi d'aprenentatge actiu, que associa lectura i escriptura: aprendre a compondre les paraules i a escriure-facilita l'aprenentatge de la lectura en moltes etapes.

•     Principi de transferència de l'explícit a l'implícit: s'ha de facilitar el procés d'automatització de la lectura.

•     Principi d'elecció racional dels exemples i dels exercicis: l'elecció d'exercicis i exemples ha d'ésser acurada i ha de tenir en compte el nivell de l'alumne.

•     Principi de compromís actiu, d'atenció i de gaudi: el context d'aprenentatge ha de permetre que el nen se senti segur i motivat.

•     Principi d'adaptació al nivell del nen: el procés d'aprenentatge no pot ser mecànic sinó que ha de subministrar reptes adequats que permetin al nen sentir-se protagonista i seguir avançant.En l'ensenyament, moltes vegades, les simples intuïcions no són suficients per garantir les bones pràctiques educatives i és per això que els docents hauríem d'analitzar-les i contrastar-les de forma rigorosa a l'aula. Conèixer els factors fisiològics, socioemocionals o conductuals que incideixen en l'aprenentatge de la lectura facilitarà el progrés de cada nen. I això és el més important.