INTRODUCCIÓ
Els continents són grans masses de terra emergides sobre els
oceans. Hi ha sis continents d'extensions i formes diferents:
Àfrica: el relleu és força pla però amb algunes àrees muntanyoses i zones de grans depressions. El litoral és rectilini i regular. És un continent massís i uniforme. En el seu relleu hi predominen nombrosos altiplans i cubetes, ocupades per rius i grans llacs.
Amèrica: ocupa part dels dos hemisferis i es divideix en Amèrica del Nord, Amèrica del Sud i Amèrica Central. Per l'oest s'estén un eix de muntanyes joves.
Àsia: és el continent més gran de la Terra; es divideix en quatre zones: planes al nord, grans serralades i altiplans al sud d'Àsia central, penínsules al sud i arxipèlags a l'est.
Europa: continent de dimensions reduïdes, que es considera una gran península d'Àsia. Està delimitada pels Urals a l'est i el Mediterrani al sud.
Oceania: està formada per més de 10000 illes de dimensions diverses, situades a l'oceà Pacífic. Dividida en quatre conjunts d'illes: Australèsia, Melanèsia, Micronèsia i Polinèsia.
Antartida: continent situat al pol sud i cobert per una gran massa de gel. Està despoblat a causa de les temperatures extremes.
PREGUNTES:
- Tria una frase del text, subratlla un substantiu i diguis de quin tipus és (pensa que tens tota la teoria de llengües al dossier de llengües).
- Com es comença una oració?
- Tria cinc paraules del text i subratlla´n la síl·laba tònica.
EL RELLEU CONTINENTAL
La superfície terrestre no és llisa ni uniforme, sinó que presenta
diverses formes de relleu:muntanyes, planes, altiplans, valls, depressions.
Les cadenes muntanyoses principals són: les Muntanyes Rocalloses i els Andes, que travessen Amèrica de nord a sud; els Alps i el Caucas al sud d'Europa, i la serralada de l’Himàlaia, al centre del continent asiàtic.
Els altiplans es reparteixen per tots els continents, però destaca l’altiplà del Tibet, a Àsia, pel fet de ser el més alt del món.
Les planes més extenses es localitzen a les conques dels grans rius, com el Mississippí, a Amèrica del Nord, i l’ Amazones, a Amèrica del Sud.
La depressió més important és la del mar Mort (395 m sota el
nivell del mar).
PREGUNTES:
4- Dibuixa un globus terraqui amb els continents i assenyla els elements del relleu continental exposats anteriorment.
Aquestes formes de relleu marines són presents als diversos continents:
Per continents, els rius i llacs més destacats són:
Aizkorri (1544 m ).
- La costa de llevant és:
en bona part, és una costa baixa, recta i arenosa. Hi destaquen el golf de València,
el cap de la Nau i el de Palos, el Penyal d’Ifac i el Mar Menor.
- La costa andalusa mediterrània:
S’hi alternen les costes altes i rocalloses i les baixes i arenoses. El golf d’Almeria i la
punta d’Europa en són els accidents més importants
- A les Illes Balears: hi ha costes altes i rocalloses al costat de costes baixes i arenoses. La badia de Palma i la Badia d’Alcúdia en són els accidents més importants.
- La costa gallega: en general és alta, rocallosa i retallada, amb nombrosos
caps i ries. Les principals ries gallegues són les de Muros, Arousa, Pontevedra
i Vigo. Entre els caps destaquen el d’Ortegral i el de Finisterre
- La costa atlàntica andalusa: És baixa i arenosa, amb zones de dunes i d’aiguamolls. Els accidents principals són el golf de Cadis, el cap Trafalgar i la punta de Tarifa.
EL RELLEU MARÍTIM I LITORAL
A la zona marítima de la Terra i al litoral s'hi distingeixen diverses formes
de relleu:
- Illes: porcions de terra que emergeixen del mar, poden ser part del relleu submarí o tenir origen volcànic o coral·lí.
- Arxipèlags: són grups d'illes.
- Caps i penínsules: són dos tipus de sortints de terra que podem trobar a les costes.
- Golfs, ries i fiords: són entrants d'aigua a la terra molt aptes per navegar-hi.
Aquestes formes de relleu marines són presents als diversos continents:
- Àfrica: té un litoral molt regular.
- Amèrica: la costa és molt accidentada, sobretot l'atlàntica i l'àrtica. Hi destaquen les illes i penínsules.
- Euroàsia: tot el litoral és molt irregular. Són especialment nombrosos els mars, els golfs, les penínsules, les illes i els arxipèlags volcànics al sud-est.
- Oceania: està formada per illes i arxipèlags.
LES AIGÜES DEL PLANETA: OCEANS,
MARS, RIUS I LLACS
- La major part de la superfície terrestre, tres quartes parts, és coberta pels mars i pels oceans.
Els oceans de la Terra són cinc:
- Pacífic: té nombroses illes volcàniques i coral·lines, i les fosses marines més profundes.
- Atlàntic: és estret i allargat, i el menys profund de tots; té molts mars costaners.
- Índic: s'estén entre Àfrica i Àsia, té poques illes i la profunditat és mitjana.
- Glacial Àrtic i Glacial Antàrtic: envolten els pols i les seves aigües estan permanentment gelades.
Per continents, els rius i llacs més destacats són:
- Amèrica: el Mississipí-Missouri, que és navegable; l’ Amazones, molt ample i cabalós, i els Grans Llacs.
- Àfrica: el Nil és el més llarg del món, i el Congo és molt cabalós i navegable.
- Àsia: l'Obi i el Lena causen inundacions amb el desglaç; el Huang He (riu Groc) té grans crescudes; el Ganges es considera sagrat.
- Australia: el Darling i el Murray són curts i cabalosos.
RELLEU I RIUS D’ESPANYA
Europa està situada a la zona temperada de la Terra, a l’hemisferi nord.
Al sud-oest del continent europeu es troba la Península Ibèrica, que, al nord, s’uneix a Europa per la serralada dels Pirineus; al sud, la seva costa és a pocs quilòmetres d’Àfrica, separada per l’estret de Gibraltar.
La Península Ibèrica està banyada pel mar Mediterrani, el mar Cantàbric i l’oceà Atlàntic.
Espanya, amb una superfície de 505.900 km2, ocupa quatre cinquens parts de la Península Ibèrica. La part restant correspon a Portugal.
També formen part d’Espanya els arxipèlags de les Balears i de les Canàries, i els ciutats de Ceuta i Melilla, situades al nord d’Àfrica.
EL TERRITORI ESPANYOL
LES GRANS UNITATS DEL RELLEU ESPANYOL
El relleu d’Espanya és el conjunt d’accidents geogràfics d’Espanya. Està caracteritzat per una gran varietat de paisatges fruit de la presència del mar envoltant la península, les cadenes muntanyoses i les planes que formen la regió.
Unitats interiors:
- La Meseta, una gran plana situada al centre de la Península Ibèrica. Dividida en dues parts pel Sistema Central: Submeseta Nord i Submeseta Sud.
- Serralades interiors que envolten la Meseta: Muntanyes de Toledo, muntanyes de Lleó, Serralada Cantàbrica, Sistema Ibèric i Sierra Morena.
Unitats exteriors que envolten la Meseta:
- Serralades i muntanyes exteriors: Massís Galaic, Muntanyes Basques, els Pirineus, Serralades Litorals Catalanes i Serralades Bètiques.
- Depressions: la de l’Ebre i la del Guadalquivir.
Unitats de relleu insular, formades per dos arxipèlags:
- Illes balears, arxipèlag format per 5 illes, situat al mar Mediterrani.
- Illes Canàries, arxipèlag format per 7 illes i alguns illots, situat a l’oceà Atlàntic. Aquí trobem el pic més alt d’Espanya, el Teide, amb 3.718m d’altura.
UNITATS INTERIORS: LA
MESETA I LES SERRALADES
LA MESETA I LES SEVES
CADENES DE MUNTANYES
Més de la meitat del territori peninsular
l'ocupa la Meseta, una gran extensió de terres
relativament planes i amb
una altitud d'entre 600 i 700 metres sobre el nivell del mar.
Travessen la Meseta d'est a oest:
·
El Sistema Central, una serralada
força elevada, amb cims com el de Peñalara (2430 m)
i d'Almanzor (2592 m).
Aquest
sistema muntanyós divideix la Meseta en dues parts:
–
La Submeseta Nord, més elevada.
–
La Submeseta Sud, amb menys altitud.
·
Les Muntanyes de Toledo,
serralada de menor altitud i situada a la Submeseta Sud.
SERRALADES QUE ENVOLTEN LA MESETA
Un seguit de cadenes de muntanyes elevades i
abruptes envolten la Meseta pel nord, per l'est i
pel sud:
- · Les Muntanyes de Lleó, que limiten la Meseta pel nord-oest.
Són
muntanyes poc elevades, i la màxima altitud és el cim Teleno (2188 m).
- · La Serralada Cantàbrica, situada al nord de la Meseta i paral·lela al mar Cantàbric.
El cim més
elevat és el de Torre Cerredo (2648 m), als Picos de Europa.
- · El Sistema Ibèric, un conjunt de muntanyes situades a l'est de la Meseta.
El cim més
alt és el Moncayo (2315 m).
- · Sierra Morena, situada al sud de la Meseta, forma un esglaó que separa la Meseta dela vall del Guadalquivir.
Les seves
altituds no superen els 1400 m (Bañuela, 1323 m), però, com que entre les
muntanyes no hi ha valls, cal travessar-les fent servir els ports de muntanya,
com el de Despeñaperros.
UNITATS EXTERIORS: LES SERRALADES
LES SERRALADES EXTERIORS
Les serralades
exteriors són unitats de relleu separades de la Meseta. En formen part:
- El Massís Galaic. Està situat al nord-oest de la Península. Les muntanyes són poc elevades i ondulades. El punt culminant és el cim de Cabeza de Manzaneda (1778 m).
- Les Muntanyes Basques. Es troben al nord de la Península, entre la serralada Cantàbrica
Aizkorri (1544 m ).
- Els Pirineus. Constitueixen una extensa serralada d’uns 400 Km, que va des del mar Cantàbric fins al mar Mediterrani. Hi trobem algunes de les màximes altituds de la Península, com l’Aneto (3404 m ) i el Mont Perdut ( 3355 m).
- Les Serralades Litorals Catalanes. Estan formades per dues cadenes de muntanyes d’altituds mitjanes que s’allarguen paral·leles a la costa mediterrània.
- La Serralada Prelitoral. És la interior i la Serralada Litoral és la més propera a la costa. El cim més alt és el Turó de l’Home ( 1712 m ).
- Les Serralades Bètiques. Es localitzen al sud de la Península i estan formades per dues cadenes de muntanyes gairebé paral·leles, però d’altitud diferent.
o
La Serralada
Penibètica, que s'estén molt propera a la costa mediterrània. S’hi troben
els cims més alts de la Península: el Mulhacén (3482 m) i el Veleta (3398 m).
o
La Serralada
Subbètica. al nord de la Penibètica, voreja la depressió del Guadalquivir.
El cim més alt és La Sagra (2382 m).
UNITATS EXTERIORS: LES DEPRESSIONS
LES GRANS DEPRESSIONS
Les depressions
formen part de les unitats exteriors del
relleu. Les constitueixen
grans extensions de terres planes i de poca altitud.
En aquestes
depressions hi ha sòls molt fèrtils per al conreu d’una gran diversitat
de
productes agrícoles.
Per cada una
d’aquestes depressions hi passa un gran riu, del qual prenen
nom: l’Ebre i el
Guadalquivir.
LA DEPRESSIÓ DE L’EBRE
La depressió de
l’Ebre s’estén entre els Pirineus, les Serralades Litorals Catalanes i
el
Sistema Ibèric.
És una vall extensa
de forma triangular oberta al mar Mediterrani per on flueixen el
riu Ebre i els
seus afluents.
LA DEPRESSIÓ DEL GUADALQUIVIR.
La Depressió del
Guadalquivir està situada al sud de la Península Ibèrica, entre Sierra
Morena i
la Serralada Subbètica.
És una vall de gran
extensió i de forma triangular oberta a l’oceà Atlàntic. La reguen el
riu Guadalquivir
i els seus afluents.
ALTRES DEPRESSIONS
A la Península
Ibèrica hi ha altres depressions, però tenen una extensió menor.
En general, són
planes litorals que trobam sobretot al llarg de la costa mediterrània.
D’aquetes petites
depressions cal destacar-ne dues:
- La Depressió de València, formada pels sediments dels rius Túria i
Xúquer.
- La Depressió Prelitoral de Múrcia, per on passen els rius Segura i Guadalentín.
El paisatge
d’aquestes depressions està molt humanitzat i els seus sòls fèrtils es
conreen
intensament.
LES COSTES
EL LITORAL D’ESPANYA
Espanya té un litoral
molt extens. Té 3.904 km de costa peninsular, 910 km de
les Balears i 1.126 km
de les Canàries.
Aquestes costes les
banya el mar mediterrani, l’oceà Atlàntic i el mar Cantàbric.
LA COSTA MEDITERRÀNIA
La costa mediterrània
s’estén des de la frontera amb França fins a l’estret de Gibraltar.
Hi podem
distingir:
- La costa catalana:
hi alternen les costes altes i rocalloses amb cotes
baixes i arenoses. Els
accidentsprincipals són el golf de Roses, el cap de
Creus i el delta de l’Ebre.
- La costa de llevant :
és, en bona part, una costa baixa, recta i arenosa. Hi
destaquen el golf de València,
el cap de la Nau i el de Palos, el Penyal d’Ifac
i el Mar Menor.
- La costa de llevant és:
en bona part, és una costa baixa, recta i arenosa. Hi destaquen el golf de València,
el cap de la Nau i el de Palos, el Penyal d’Ifac i el Mar Menor.
- La costa andalusa mediterrània:
S’hi alternen les costes altes i rocalloses i les baixes i arenoses. El golf d’Almeria i la
punta d’Europa en són els accidents més importants
- A les Illes Balears: hi ha costes altes i rocalloses al costat de costes baixes i arenoses. La badia de Palma i la Badia d’Alcúdia en són els accidents més importants.
LA COSTA ATLÀNTICA
A la costa atlàntica
hi podem distingir:
- La costa atlàntica andalusa: És baixa i arenosa, amb zones de dunes i d’aiguamolls. Els accidents principals són el golf de Cadis, el cap Trafalgar i la punta de Tarifa.
LA COSTA CANTÀBRICA
El litoral cantàbric
va de la frontera amb França a la punta de La Estaca de Bares,
a Galícia.
A causa de la
proximitat de la muntanyes a la mar, el litoral cantàbric és abrupte i
espadat.
Hi destaquen les ries d’Avilés i del Nerbion, el golf de Biscaia i els caps
de
Peñas, Ajo i Matxitxako.
CARACTERÍSTIQUES DELS RIUS
Els rius peninsulars
presenten diferències a causa del tipus de clima. Són més cabalosos a les zones
de pluges abundants i no tan cabalosos a les zones de pluges escasses i
irregulars.
El relleu també
influeix en els rius. Si les muntanyes on neixen són lluny del mar, els rius
són llargs; però si es troben a prop de la mar, els rius són curts.
Els rius peninsulars
pertanyen a tres vessants fluvials, o conjunts de terres els rius de les quals
van a desembocar al mateix mar o oceà: el vessant atlàntic, el vessant
cantàbric i el vessant mediterrani.
El vessant atlàntic
és el més extens i el de rius més llargs; el cantàbric és el més reduït i de
rius més curts; i el mediterrani, el que pateix més estiatge (disminució de
cabal) a l’estiu.
ELS RIUS DEL VESSANT MEDITERRANI
Els rius que aboquen
les aigües al mediterrani, llevat de l’Ebre, són curts, de poc cabal i de règim
irregular.
Presenten estiatge a
l’estiu, però en èpoques de pluja tenen crescudes que poden provocar
inundacions.
Els rius principals:
Entre els rius del
vessant mediterrani destaquen:
·L’Ebre. És el riu
més llarg i el de més cabal. Alguns dels seus afluents per la riba esquerra són
l’Aragó, el Gallego i el Segre. Per la riba dreta, el principal afluent és el
Jalón.
·El Xúquer. El seu afluent
principal és el Cabriol.
·Altres rius
mediterranis: el Ter, el Llobregat a Catalunya; el Millars, el Túria i el
Segura a la Comunitat Valenciana; i l’Almanzora, l’Andratx i el Guadalhorce a
Andalusia.
Preguntes
5 - Quina trobes que és la diferència entre un mar i un oceà?
6- Em sabries explicar què és una fossa marina?
7- Com és que una illa pot tenir origen coral·lí? Trobes que Menorca en té? Justifica.
8- En el redactat de "El Relleu Marítim" hi ha accents diacrítics. Em podries dir quins són?
9- Què vol dir que un litoral és irregular / regular?
10- Tens clar el que és un cap i un golf? Me'ls pots definir?
11- Si 3/4 parts del planeta és aigua, quina part és de "terra"?
12 - Amb la fotocòpia del mapa físic mut d'Espanya que et donarà el mestre, calca´l, pinta-hi i
assanyala-hi les principals unitats de relleu espanyol.
13- Escriu al mapa d'abans els pics més importants de cada unitat muntanyosa.
14- Indica els substantius, verbs i adjectius en la següent oració:
12 - Amb la fotocòpia del mapa físic mut d'Espanya que et donarà el mestre, calca´l, pinta-hi i
assanyala-hi les principals unitats de relleu espanyol.
13- Escriu al mapa d'abans els pics més importants de cada unitat muntanyosa.
14- Indica els substantius, verbs i adjectius en la següent oració:
Sierra Morena, situada al sud de la Meseta,
forma un esglaó que separa la Meseta de
la vall del Guadalquivir.
15- Explica amb les teves paraules el que entens per depressió quan es parla de relleu.
16- Crea dues oracions en les que utilitzis les paraules sol/sòl, sol/ sòls.
17- A la part de la teoria us dic que la depressió de l'Ebre:
15- Explica amb les teves paraules el que entens per depressió quan es parla de relleu.
16- Crea dues oracions en les que utilitzis les paraules sol/sòl, sol/ sòls.
17- A la part de la teoria us dic que la depressió de l'Ebre:
"És una vall extensa
de forma triangular oberta al mar Mediterrani per on flueixen el
riu Ebre i els seus afluents."
a) Localitza un parell d'aquests afluents.
b) On neix el riu Ebre?
c) Què és un triangle? Quantes dimensions té? Saps el què és una dimensió? Troba la
fórmula de la seva àrea i raona-me-la.
d) Per quina gran ciutat passa l'Ebre?
18- El mestre us donarà un mapa físic mud i vosaltres hi heu de col·locar els
noms, en el lloc pertinent, dels diferents accidents esmentats a l'apartat
"Les costes. El litoral d'Espanya".
a) Quin motiu ortogràfic és el responsable que posi la part de l'enunciat resaltat
en negrete entre comes?
b) Què és una ria?
19- Del següent paràgrag:
A les Illes Balears hi ha costes altes i rocalloses al costat de costes baixes i arenoses.
La Badia de Palma i la Badia d’Alcúdia en són els accidents més importants.
18- El mestre us donarà un mapa físic mud i vosaltres hi heu de col·locar els
noms, en el lloc pertinent, dels diferents accidents esmentats a l'apartat
"Les costes. El litoral d'Espanya".
a) Quin motiu ortogràfic és el responsable que posi la part de l'enunciat resaltat
en negrete entre comes?
b) Què és una ria?
19- Del següent paràgrag:
A les Illes Balears hi ha costes altes i rocalloses al costat de costes baixes i arenoses.
La Badia de Palma i la Badia d’Alcúdia en són els accidents més importants.
Escriu un sinònim i un antònim de les paraules resaltades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada