Arran d'una xerrada amb els alumnes i d'algunes aportacions d'algun alumne/a, com una que després veureu a una fotografia, considerar important parlar de la motivació intrínseca, i així explicitar la manera de treballar a la nostra classe (tasques, reptes, iniciativa, interessos,..., tenir en compte les intel·ligències múltiples,...).
La motivació intrínseca és la que deriva del valor del contingut, que predisposa l'alumne a tenir un interès positiu per la matèria en si mateixa com a camp de treball o estudi i que, en conseqüència, fa que l'aprenentatge sigui desitjable per si mateix. Aquest tipus de motivació es configura com la clau del rendiment escolar, ja que, si bé el reforç extern pot posar en marxa una determinada conducta, pot ser insuficient a l'hora que aquesta conducta es repeteixi contínuament per a sostenir l'aprenentatge durant un llarg període de temps. S'han de tenir presents tres tipus de motivació intrínseca:
- La motivació derivada de la curiositat: provoca l'activació per satisfer el desig de novetat. Passa en la presentació de nous continguts o matèries.
Granota elaborada per iniciativa pròpia a través de la papiroflèxia = curiositat = motivació
- La motivació derivada de la competència: es manifesta quan hi ha una necessitat de controlar l'ambient, el domini dels continguts, el SAVOIR FAIRE.
- La motivació derivada de la reprocitat: hi ha una necessitat de comportar-se segons les demandes de la situació. Les exigències de l'aprenentatge, la consecució de l'assoliment que esdevé de les exigències acadèmiques es poden percebre en aquest tipus de motivació.
EINA PREHISTÒRICA ELBORADA PER INICIATIVA PRÒPIA: mostra de motivació intrínseca= elevat rendiment escolar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada