Els primers pobladors

ELS PRIMERS POBLADORS 

 

  Els historiadors han dividit el temps en diferents èpoques per poder estudiar-ho millor.

La Prehistòria és l'edat més antiga. Comença fa uns 5-6 milions d'anys, que és l'època que es pensa va sorgir l'espècie humana..

Per estudiar la prehistòria no tenim cap document escrit.

Per estudiar la prehistòria hem d'investigar restes fòssils humans (esquelets) i restes arqueològiques (utensilis, armes, pintures),etc

Per estudiar la història sí tenim documents escrits. Per tant la diferència entre la prehistòria i la història és l'escriptura.

Cap al 3.500 a.C l'ésser humà es va inventar l'escriptura.

L'Homo Sapiens (nosaltres), habitem la Terra des de fa, més o manco, 150.000 anys.

La Prehistòria es divideix en tres períodes:

1. Paleolític

2. Neolític

3. Edat dels metalls

PALEOLÍTIC (caçadors i recol·lectors)

El Paleolític comença en el 2-3 milions a.C, que és quan apareixen els éssers humans damunt la terra, i acaba en el 8.000 a.c aproximadament, amb l'aparició de l'agricultura i la ramaderia (Neolític).

Els primers pobladors de la Península Ibèrica daten de fa aproximadament 1.200.0000 anys. A la serra d'Atapuerca (Burgos) s'hi han trobat restes humanes d'aquesta època, que śón les més antigues descobertes al continent europeu.

L'home paleolític vivia del que:

a) caçava.

Aquesta activitat exigia la col·laboració de tots els membres del grup. Perseguien els animals: bisons, mamuts, cérvols...I els caçaven amb les armes o els feien caure dins trampes.

Dels animals n'obtenien la carn per menjar i també tendons per fer-ne cordes i pells per vestir-se. Per fer aquestes activitats, varen aprendre a fabricar diversos tipus d'eines: llances, fletxes, agulles, arpons..., que elaboraven amb pedres, ossos i banyes d'animals (polien i tallaven pedres, fustes i ossos per confeccionar les seves eines).

b) Recol·lectava (fruits i plantes silvestres)

c) Pescava.

Eren nòmades, és a dir, es veien obligats a traslladar-se en el moment en què la caça, la pesca o els fruits escassejaven en una determinada zona.

Sembla que era bastant habitual que els caçadors es desplaçassin seguint els animals, i probablement s'instal·laven en campaments a l'aire lliure i construïen cabanes amb troncs i pells d'animals. Durant l'estació freda cercaven aixopluc a les balmes de les roques o a l'interior de les coves.

Amb els temps varen dominar el foc, que els permetia escalfar-se, il·luminar l'interior de la cova, cuinar aliments i protegir-se dels animals espantant-los.

S'organitzaven en clans, que eren petits grups familiars.

La població era escassa perquè la vida de les persones era molt curta. Molts al·lots i al·lotes morien al néixer i els aduts vivien molt poc (qui arribava als trenta anys era considerat un ancià/ana).

• Polien i tallaven pedres, fustes i ossos per confeccionar les seves eines.

NEOLÍTIC (8.000 a.C)

Apareixen l'agricultura i la ramaderia.En una zona del l’Orient Pròxim, cap al 

VIII mil·lenni a.C., els homes i les dones varen aprendre a conrear la terra i a 

domesticar animals. Per primera vegada, els éssers humans començaren a 

produir aliments. Amb aquests avanços s’inaugurà una nova època: el 

     Neolític.

                                                    Falç prehistòric

                                                    Molí prehistòric

                                                 Recipient prehistòric

Sovint els poblats neolítics es situaven dalt d'elevacions del terreny properes als

cursos de l'aigua i els protegien amb murs o fossats. Els habitatges podien ser de 

planta rectangular o rodona i estaven formats per una sala polivalent amb llar de 

foc. Podien disposar també d'una petita cambra que servia de magatzem.

La majoria dels seus pobladors eren agricultors i ramaders i la ceràmica, la 

mineria i els teixits van comportar l'aparició dels primers artesans.

Eren poblats autosuficients, és a dir, s'abastien amb tot el que s'hi produïa, tot i 

que hi ha indicis que també es feien alguns intercanvis entre poblats, sobretot 

d'objectes de prestigi (variscita, ceràmica, petxines...).

• L'home aprèn a produir el seu propi aliment. Els cereals (blat, sègol, 

civada,...) i els llegums (llenties, ciurons, pèsols,...)

• Aprenen a criar i a domesticar animals i a conrear la terra.

• L'agricultura fa que l'home es torni sedentari (no es desplaça 

contínuament).

• Es construeixen els primers poblats.

• La població augmenta.

• S'organitzen en tribus, grups més nombrosos que els clans i on cada 

membre s'especialitza en una feina concreta.

• Neixen la terriseria i l'elaboració de teixits.

• Inventen la roda, l'arada i el telar.

• Aprenen a fer servir veles per navegar aprofitant la força del vent.

EDAT DELS METALLS (5.000-6.000 a.C)

• Utilitzen metalls per fabricar armes, eines i adorns.

• Fan servir els següents metalls: primer Coures, després Bronze

(mescla de Coure i zinc) i finalment el Ferro.

• Els poblats creixen i es converteixen en petites ciutats, que estaven 

envoltades de muralles per facilitar la seva defensa.

• Els habitants d'aquestes ciutats s'organitzen sota l'autoritat d'un cap.

LA PINTURA RUPESTRE

Alguns homes prehistòrics pintaven o gravaven animals i escenes de caça en 

les parets de les coves i de les balmes, que són conegudes com a art 

rupestre .

• La pintura solia estar feta amb sang d'animals, femtes, terra de diferents colors, carbó, plantes matxucades, resines d'arbres i greix animal.

• Sembla ser que aquestes pintures tenien una intenció màgica. Pensaven que així caçaries més.

• A Espanya, les més famoses pintures són de les Coves d'Altamira (Cantàbria). Aquestes pintures es van fer entre el Paleolític i el Neolític.

TIPUS DE CONSTRUCCIONS MEGALÍTIQUES

• Menhir: enormes pedres clavades en forma vertical al terra.

• Dolmen: tombes col·lectives formades per diverses pedres verticals, amb una o més grans lloses horitzontals a sobre, cobertes posteriorment amb terra.

• Cromlech: menhirs en cercle.

Preguntes

1. On s'han trobat les restes humanes més antigues de la Península Ibèrica?

 Quina antiguitat tenen?

2. Com aconseguien els primers éssers humans els aliments?

3. Com eren els seus habitatges? Què significa que eren nòmades?

4. Per què feien servir el foc? Explica les tres maneres que hi havia d'obtenir el foc?

5. Què és l’art rupestre?

6. Quins materials utilitzaven per pintar els homes i les dones del Paleolític? Com 

obtenien els colors?

7. Quines zones de la Península Ibèrica són riques en pintures rupestres?

8. Per què deim que els homes i les dones del Neolític varen ser els primers productors 

d’aliments?

9. Quines varen ser les primeres plantes conreades? I els primers animals que es varen domesticar?

10. On es situen els primers poblats existents? Per què?

11. Què vol dir que els homes i les dones del Neolític es varen tornar sedentaris?

12. Fixat en la imatge i explica en què consistia la tasca que hi ha representada a cada imatge:

13- Podríeu inventar-vos dos problemes relacionats amb la vida en un poblat neolític i en els que per resoldre'ls s'ha d'utililitzar la divisió (2-3 xifres al divisor)?



14- Escriviu-me dues paraules compostes que apareixin al text i digueu-me el significat?

15- Escriviu-me tres paraules amb hiat del text.

16- Activitat plàstica- creativa: crear un cova prehistòrica sota l'escala amb pintures rupestres.

17-  Escribe una breve historia (cada uno de vosotros y en la libreta de castellano) sobre un personaje paleolítico (niño o adulto). Antes de ponerte  a escribir tienes que tener claro cómo es (descripción), dónde vive (hábitat), qué come (alimentación) y cómo son sus relaciones con los demás. Estos aspectos tienen que aparecer en tu escrito.

18- Seleccioneu quatre oracions del text i indiqueu-me (subratlleu) els determinants que hi apareixen.






Aquesta feina s'ha de fer a classe i per grups de dos o tres persones (de taules diferents).
La data d'entrega es decidirà per votació a la classe.

Criteris d'avaluació

ASPECTES	JUST (3-5 punts)	ACCEPTABLE (5-6 punts)	BON NIVELL (7-8 punts)	EXCEL·LENT (9-10 punts)
CONTINGUT	Informació a un nivell molt simplista	El contingut mostra que s'ha entès el que s'ha treballat	La informació és força clara, mostra una certa reflexió sobre el tema	La informació és excel·lent; s'ha entès el tema, hi ha reflexions i conclusions
ORGANITZA- CIÓ DEL CONTINGUT	Confús, incomplet, sense una direcció clara	Les diferents seccions tenen continguts però no hi ha relació ni transició entre elles	L'organització és adequada i estan relacionades entre si	Mostra una planificació acurada que dóna una seqüència lògica i clara
ASPECTES LINGÜÍSTICS	Molts errors, difícil d'entendre	Adequat malgrat alguns errors	Fluid i clar malgrat alguns errors	Fluid i amb bon nivell lingüístic
PRESENTACIÓ	Poc elaborada. Poc visual. No fa servir imatges, gràfics, enllaços, etc.	La presentació és correcta però poc atractiva	La presentació és acurada i visual	La presentació està força treballada i és molt atractiva visualment
TREBALL EN GRUP	Treball massa individual. No hi ha relació entre les parts.	S'aprecia una mica de col·laboració en l'estructura global	Les tasques individuals estan relacionades entre si	El document mostra discussió i planificació conjunta