El determinante

DEFINICIÓN:

El determinante es una palabra variable que acompaña a un sustantivo o elemento sustantivado concretando su significado. El determinante concuerda siempre en género y número con el sustantivo al que acompaña y pueden colocarse tanto delante como detrás de él, por ejemplo:

Este niño 

                                            El niño este.

CLASIFICACIÓN:

Artículos, que pueden ser determinados(el, la, los…)o indeterminados(un, unos…) 

Demostrativos (este. esa, aquellos…)

Posesivos (mi, tuyo, vuestra…)

Numerales:

- cardinales (uno, dos, quince, mil…)

- ordinales (primero, segundo, quinto, vigésimo sexto…)

Indefinidos: uno, alguna, muchos, varios

Interrogativos (¿qué, cuántos… ?)

Exclamativos (¡Qué, cuánta…!)

examen català

SEGON EXAMEN CATALÀ. PRIMERA AVALUACIÓ

NOM
DATA
QUALIFICACIÓ

Pensau que a vegades puc ser un poc “pillo”. Pensau bé i posau el que heu pensat!

1. Forma parells d'antònims i després completa les oracions amb els parells d'antònims que has format.

Estalviar enderrocar augmentar Plantar

Reduir arrencar construir tudar

• L'aigua és un bé escàs: hem d'........................-la i no ........................-la!

• Varen .....................l'antiga fàbrica i al seu lloc varen ..................un centre social.

• Hem d'..............................el consum energètic en lloc d'.............................-lo cada any.

• Varen ................................els arbres secs i varen ....................................arbres nous.

2. Accent diacrític. Escriu cada paraula on correspongui per completar les oracions.

és / es té / te món / mon sí / si

• Aquella al·lota ..............la que .............va tacar.
• ..............pare ha viatjat per tot el .............
• Na Maria ..........tres germans que prenen molt de ......amb llimona.
• .......jo fos tu diria que.....

3. Escriviu les paraules planes d’aquest escrit dins del requadre i per ordre d'aparició.
Ahir vàrem fer els planters. Els brots prest creixeran molt i començaran a tenir la forma de planta. Però si recordeu, quan plantàvem les llavors en posàvem unes quantes, unes quatre. Si les condicions són bones el més segur és que germinaran aviat la majoria. Passades unes setmanes ja podrem intuir quines són les plantes de cada recipient que han sortit més fortes i quines són més dèbils. Així doncs haurem de triar els millors brots i descartar els més dèbils, perquè si no feim això, correm el risc que es facin nosa entre els diferents brots i acabin morint tots per falta d’aliment i espai.

SEGON EXAMEN CATALÀ. PRIMERA AVALUACIÓ NOM DATA QUALIFICACIÓ Pensau que a vegades puc ser un poc “pillo”. Pensau bé i posau el que heu pensat! Forma parells d'antònims i després completa les oracions amb els parells d'antònims que has format. Estalviar enderrocar augmentar Plantar Reduir arrencar construir tudar L'aigua és un bé escàs: hem d'........................-la i no ........................-la! Varen .....................l'antiga fàbrica i al seu lloc varen ..................un centre social. Hem d'..............................el consum energètic en lloc d'.............................-lo cada any. Varen ................................els arbres secs i varen ....................................arbres nous. 2. Accent diacrític. Escriu cada paraula on correspongui per completar les oracions. és / es té / te món / mon sí / si Aquella al·lota ..............la que .............va tacar. ..............pare ha viatjat per tot el ............. Na Maria ..........tres germans que prenen molt de ......amb llimona. .......jo fos tu diria que..... 3. Escriviu les paraules planes d’aquest escrit dins del requadre i per ordre d'aparició. Ahir vàrem fer els planters. Els brots prest creixeran molt i començaran a tenir la forma de planta. Però si recordeu, quan plantàvem les llavors en posàvem unes quantes, unes quatre. Si les condicions són bones el més segur és que germinaran aviat la majoria. Passades unes setmanes ja podrem intuir quines són les plantes de cada recipient que han sortit més fortes i quines són més dèbils. Així doncs haurem de triar els millors brots i descartar els més dèbils, perquè si no feim això, correm el risc que es facin nosa entre els diferents brots i acabin morint tots per falta d’aliment i espai. 4. Els verbs córrer, creure, batre i poder, pertanyen a la.....................conjugació perquè....................................... 5.Inventa tres paraules compostes i escriu una oració amb cada una. Exemple: guardaentrepans. Es necessiten guardaentrepans per al col·legi. 6. Anàlisi morfològica: Assenyala en la següent frase les següents classes de paraules: Nom o substantiu, verb, preposició, adjectiu i determinant (indica la seva classe). Aquella tarda, la Maria va anar a la biblioteca. 7.Escriu-me el text narratiu (10 línies) sobre la teva història de la tasca prehistòrica.

4. Els verbs córrer, creure, batre i poder, pertanyen a la.....................conjugació
perquè.......................................

5.Inventa tres paraules compostes i escriu una oració amb cada una.
Exemple: guardaentrepans. Es necessiten guardaentrepans per al col·legi.

6. Anàlisi morfològica:
Assenyala en la següent frase les següents classes de paraules: Nom o substantiu, verb, preposició, adjectiu i determinant (indica la seva classe).
Aquella tarda, la Maria va anar a la biblioteca.

7.Escriu-me el text narratiu (10 línies) sobre la teva història de la tasca prehistòrica.

LA MOTIVACIÓ INTRÍNSECA

Arran d'una xerrada amb els alumnes i d'algunes aportacions d'algun alumne/a, com una que després veureu a una fotografia, considerar important parlar de la motivació intrínseca, i així explicitar la manera de treballar a la  nostra classe (tasques, reptes, iniciativa, interessos,..., tenir en compte les intel·ligències múltiples,...).

La motivació intrínseca és la que deriva del valor del contingut, que predisposa l'alumne a tenir un interès positiu per la matèria en si mateixa com a camp de treball o estudi i que, en conseqüència, fa que l'aprenentatge sigui desitjable per si mateix. Aquest tipus de motivació es configura com la clau del rendiment escolar, ja que, si bé el reforç extern pot posar en marxa una determinada conducta, pot ser insuficient a l'hora que aquesta conducta es repeteixi contínuament per a sostenir l'aprenentatge durant un llarg període de temps. S'han de tenir presents tres tipus de motivació intrínseca:

- La motivació derivada de la curiositat: provoca l'activació per satisfer el desig de novetat. Passa en la presentació de nous continguts o matèries.

Granota elaborada per iniciativa pròpia a través de la papiroflèxia = curiositat = motivació

- La motivació derivada de la competència: es manifesta quan hi ha una necessitat de controlar l'ambient, el domini dels continguts, el SAVOIR FAIRE.

- La motivació derivada de la reprocitat: hi ha una necessitat de comportar-se segons les demandes de la situació. Les exigències de l'aprenentatge, la consecució de l'assoliment que esdevé de les exigències acadèmiques es poden percebre en aquest tipus de motivació.

EINA PREHISTÒRICA ELBORADA PER INICIATIVA PRÒPIA: mostra de motivació intrínseca= elevat rendiment escolar.

El text narratiu

Construir i explicar històries ens agrada molt a tots i totes. Des de sempre, la humanitat ha sentit la necessitat d’empescar-se històries que donin sentit a la seva vida. Ja des de la infantesa, tothom vol sentir contes que l’ajudin a configurar una manera d’entendre el món, que l'ajudin a superar les seves pors, tristeses, a sentir-se feliç, alegre, etc. Els contes ens ajuden perquè ens fan saber que no som els únics que sentim aquestes emocions i a més fan que entenguem millor el món on ens hem de moure.

No cal dir que les històries, rondalles i contes són textos narratius. Fem una mica de repàs del text narratiu que ja vam explicar el curs passat.

El text narratiu
Una narració és un text en què un narrador explica el desenvolupament d'uns fets, que poden ser reals o ficticis, al llarg del temps.

1. Característiques del text narratiu

Els principals trets dels textos narratius són:

•Solen estar escrits en prosa.
•Hi ha la presència d'un narrador que explica la història.
•S'hi inclouen descripcions i diàlegs.

2. Estructura del text narratiu

El text narratiu pot presentar dos tipus d'estructures:

•Estructura lineal o contínua: és el tipus més freqüent i consisteix a explicar els fets seguint un ordre cronològic. Consta de:

a)Plantejament o introducció: es presenta la situació i l'inici del conflicte.

b)Nus o desenvolupament: cos central de la narració. Al llarg del nus la tensió narrativa augmenta fins arribar al clímax (moment àlgid que anuncia el desenllaç).

c)Desenllaç o conclusió: acaba la història. El desenllaç pot ser:
-Tancat: el conflicte es resol.
-Obert: el conflicte no es decideix de manera clara i el lector pot imaginar diversos finals.

 •Estructura no lineal o discontínua: l'ordre temporal dels fets s'altera. Hi ha diversos recursos per ordenar els fets de manera discontínua:

-Comença l'acció in medias res: el relat s'inicia en ple desenvolupament de l'acció. És un començament sobtat.
-Pot fer un retrocés en el temps: analepsi o flash back.
-Pot avançar-se en el temps: prolepsi o flash forward.

3. Elements de la narració 

 
Els elements bàsics de la narració són: el narrador, el temps, l'espai i els personatges.

RESULTATS EXAMEN MATEMÀTIQUES

Una de les conclusions a les que hem arribat és que hem d'incidir, en general, una mica més en la comprensió lectora. Estic segur que la majoria de vosaltres heu comprès el camí a seguir. No us desanimeu, els resultats vindran, estic segur!

EX	N	B	SF	I
1	2	4	5	12

PREPARANT LA COVA PREHISTÒRICA

 

A la classe de valors esteim treballant una cova prehistòrica  juntament amb socials. Els valors que treballem durant l'el·laboració d'aquesta cova són: treball en equip, estar tranquil en el passadís, col·laboració, responsabilitat, respecte als companys, etc.

Utilitzant els microscopis per veure cèl·lules i d'altres microorganismes

Com que ara estem estudiant els éssers vius i aquests estan formats per cèl·lules hem pensat en utilizar els microscopis de l'escola per veure-les, així com també altres microorganismes. Ens ha estat de molta ajuda la col·laboració de la mare de n'Ariadna. Ella és biòloga i ens ha proporcionat les mostres que hem observat. Moltes gràcies!

Hem vist: sang en descomposició, frotis de sang, mucosa bucal, hifa d'arrel de fong i bactèria del vinagre. 

Tal vegada, d'aquí uns anys algú de vosaltres es converteixi en un gran investigador! Els investigadors es caracteritzen per tenir molta curiositat. Què us heu demanat durant l'experiència?

mates pàg 37

Dos problemes de matemàtiques

1. Marta y Felipe han ido a comprar ropa de invierno con 600 €. Se han gastado la tercera parte del dinero en un abrigo. Los zapatos les han costado 48 €. Han comprado 4 pantalones a 32 € cada uno. ¿Cuánto dinero les ha sobrado?.
2. Inventa y resuelve un problema que se solucione realizando esta división:
   7.456: 125

Matemàtiques pàg 36

Les tres funcions bàsiques, anomenades funcions vitals, dels éssers vius

Matemàtiques pà 35

Ésssers vius 1

Matemàtiques pàg 34

Matemáticas y lengua

1. El albatros es un ave gigante de los mares del sur. Un albatros puede recorrer más de 3.185 kilómetros en una semana. ¿Cuántos kilómetros recorre cada día?
2. Nacho tiene un depósito de 1.200 litros de agua. Cada día utiliza 175 litros para regar su huerto. ¿Cuántos días puede regar con el agua del depósito?
3. En el salón de actos del colegio quieren colocar 320 butacas nuevas. Si cada fila tiene 16 butacas, ¿cuántas filas de butacas deben poner?
4. Irene ha comprado 1.260 gramos de abono para echarlo en sus 15 macetas, y quiere echar en cada maceta la misma cantidad de abono. ¿Cuánto abono debe echar en cada maceta para que todas reciban la misma cantidad?
   
   
   
   
   Señálame una palabra con hiato y explica por qué se acentúa.

Matemàtiques pàg 33

Els primers pobladors

ELS PRIMERS POBLADORS 

 

  Els historiadors han dividit el temps en diferents èpoques per poder estudiar-ho millor.

La Prehistòria és l'edat més antiga. Comença fa uns 5-6 milions d'anys, que és l'època que es pensa va sorgir l'espècie humana..

Per estudiar la prehistòria no tenim cap document escrit.

Per estudiar la prehistòria hem d'investigar restes fòssils humans (esquelets) i restes arqueològiques (utensilis, armes, pintures),etc

Per estudiar la història sí tenim documents escrits. Per tant la diferència entre la prehistòria i la història és l'escriptura.

Cap al 3.500 a.C l'ésser humà es va inventar l'escriptura.

L'Homo Sapiens (nosaltres), habitem la Terra des de fa, més o manco, 150.000 anys.

La Prehistòria es divideix en tres períodes:

1. Paleolític

2. Neolític

3. Edat dels metalls

PALEOLÍTIC (caçadors i recol·lectors)

El Paleolític comença en el 2-3 milions a.C, que és quan apareixen els éssers humans damunt la terra, i acaba en el 8.000 a.c aproximadament, amb l'aparició de l'agricultura i la ramaderia (Neolític).

Els primers pobladors de la Península Ibèrica daten de fa aproximadament 1.200.0000 anys. A la serra d'Atapuerca (Burgos) s'hi han trobat restes humanes d'aquesta època, que śón les més antigues descobertes al continent europeu.

L'home paleolític vivia del que:

a) caçava.

Aquesta activitat exigia la col·laboració de tots els membres del grup. Perseguien els animals: bisons, mamuts, cérvols...I els caçaven amb les armes o els feien caure dins trampes.

Dels animals n'obtenien la carn per menjar i també tendons per fer-ne cordes i pells per vestir-se. Per fer aquestes activitats, varen aprendre a fabricar diversos tipus d'eines: llances, fletxes, agulles, arpons..., que elaboraven amb pedres, ossos i banyes d'animals (polien i tallaven pedres, fustes i ossos per confeccionar les seves eines).

b) Recol·lectava (fruits i plantes silvestres)

c) Pescava.

Eren nòmades, és a dir, es veien obligats a traslladar-se en el moment en què la caça, la pesca o els fruits escassejaven en una determinada zona.

Sembla que era bastant habitual que els caçadors es desplaçassin seguint els animals, i probablement s'instal·laven en campaments a l'aire lliure i construïen cabanes amb troncs i pells d'animals. Durant l'estació freda cercaven aixopluc a les balmes de les roques o a l'interior de les coves.

Amb els temps varen dominar el foc, que els permetia escalfar-se, il·luminar l'interior de la cova, cuinar aliments i protegir-se dels animals espantant-los.

S'organitzaven en clans, que eren petits grups familiars.

La població era escassa perquè la vida de les persones era molt curta. Molts al·lots i al·lotes morien al néixer i els aduts vivien molt poc (qui arribava als trenta anys era considerat un ancià/ana).

• Polien i tallaven pedres, fustes i ossos per confeccionar les seves eines.

NEOLÍTIC (8.000 a.C)

Apareixen l'agricultura i la ramaderia.En una zona del l’Orient Pròxim, cap al 

VIII mil·lenni a.C., els homes i les dones varen aprendre a conrear la terra i a 

domesticar animals. Per primera vegada, els éssers humans començaren a 

produir aliments. Amb aquests avanços s’inaugurà una nova època: el 

     Neolític.

                                                    Falç prehistòric

                                                    Molí prehistòric

                                                 Recipient prehistòric

Sovint els poblats neolítics es situaven dalt d'elevacions del terreny properes als

cursos de l'aigua i els protegien amb murs o fossats. Els habitatges podien ser de 

planta rectangular o rodona i estaven formats per una sala polivalent amb llar de 

foc. Podien disposar també d'una petita cambra que servia de magatzem.

La majoria dels seus pobladors eren agricultors i ramaders i la ceràmica, la 

mineria i els teixits van comportar l'aparició dels primers artesans.

Eren poblats autosuficients, és a dir, s'abastien amb tot el que s'hi produïa, tot i 

que hi ha indicis que també es feien alguns intercanvis entre poblats, sobretot 

d'objectes de prestigi (variscita, ceràmica, petxines...).

• L'home aprèn a produir el seu propi aliment. Els cereals (blat, sègol, 

civada,...) i els llegums (llenties, ciurons, pèsols,...)

• Aprenen a criar i a domesticar animals i a conrear la terra.

• L'agricultura fa que l'home es torni sedentari (no es desplaça 

contínuament).

• Es construeixen els primers poblats.

• La població augmenta.

• S'organitzen en tribus, grups més nombrosos que els clans i on cada 

membre s'especialitza en una feina concreta.

• Neixen la terriseria i l'elaboració de teixits.

• Inventen la roda, l'arada i el telar.

• Aprenen a fer servir veles per navegar aprofitant la força del vent.

EDAT DELS METALLS (5.000-6.000 a.C)

• Utilitzen metalls per fabricar armes, eines i adorns.

• Fan servir els següents metalls: primer Coures, després Bronze

(mescla de Coure i zinc) i finalment el Ferro.

• Els poblats creixen i es converteixen en petites ciutats, que estaven 

envoltades de muralles per facilitar la seva defensa.

• Els habitants d'aquestes ciutats s'organitzen sota l'autoritat d'un cap.

LA PINTURA RUPESTRE

Alguns homes prehistòrics pintaven o gravaven animals i escenes de caça en 

les parets de les coves i de les balmes, que són conegudes com a art 

rupestre .

• La pintura solia estar feta amb sang d'animals, femtes, terra de diferents colors, carbó, plantes matxucades, resines d'arbres i greix animal.

• Sembla ser que aquestes pintures tenien una intenció màgica. Pensaven que així caçaries més.

• A Espanya, les més famoses pintures són de les Coves d'Altamira (Cantàbria). Aquestes pintures es van fer entre el Paleolític i el Neolític.

TIPUS DE CONSTRUCCIONS MEGALÍTIQUES

• Menhir: enormes pedres clavades en forma vertical al terra.

• Dolmen: tombes col·lectives formades per diverses pedres verticals, amb una o més grans lloses horitzontals a sobre, cobertes posteriorment amb terra.

• Cromlech: menhirs en cercle.

Preguntes

1. On s'han trobat les restes humanes més antigues de la Península Ibèrica?

 Quina antiguitat tenen?

2. Com aconseguien els primers éssers humans els aliments?

3. Com eren els seus habitatges? Què significa que eren nòmades?

4. Per què feien servir el foc? Explica les tres maneres que hi havia d'obtenir el foc?

5. Què és l’art rupestre?

6. Quins materials utilitzaven per pintar els homes i les dones del Paleolític? Com 

obtenien els colors?

7. Quines zones de la Península Ibèrica són riques en pintures rupestres?

8. Per què deim que els homes i les dones del Neolític varen ser els primers productors 

d’aliments?

9. Quines varen ser les primeres plantes conreades? I els primers animals que es varen domesticar?

10. On es situen els primers poblats existents? Per què?

11. Què vol dir que els homes i les dones del Neolític es varen tornar sedentaris?

12. Fixat en la imatge i explica en què consistia la tasca que hi ha representada a cada imatge:

13- Podríeu inventar-vos dos problemes relacionats amb la vida en un poblat neolític i en els que per resoldre'ls s'ha d'utililitzar la divisió (2-3 xifres al divisor)?



14- Escriviu-me dues paraules compostes que apareixin al text i digueu-me el significat?

15- Escriviu-me tres paraules amb hiat del text.

16- Activitat plàstica- creativa: crear un cova prehistòrica sota l'escala amb pintures rupestres.

17-  Escribe una breve historia (cada uno de vosotros y en la libreta de castellano) sobre un personaje paleolítico (niño o adulto). Antes de ponerte  a escribir tienes que tener claro cómo es (descripción), dónde vive (hábitat), qué come (alimentación) y cómo son sus relaciones con los demás. Estos aspectos tienen que aparecer en tu escrito.

18- Seleccioneu quatre oracions del text i indiqueu-me (subratlleu) els determinants que hi apareixen.






Aquesta feina s'ha de fer a classe i per grups de dos o tres persones (de taules diferents).
La data d'entrega es decidirà per votació a la classe.

Criteris d'avaluació

ASPECTES	JUST (3-5 punts)	ACCEPTABLE (5-6 punts)	BON NIVELL (7-8 punts)	EXCEL·LENT (9-10 punts)
CONTINGUT	Informació a un nivell molt simplista	El contingut mostra que s'ha entès el que s'ha treballat	La informació és força clara, mostra una certa reflexió sobre el tema	La informació és excel·lent; s'ha entès el tema, hi ha reflexions i conclusions
ORGANITZA- CIÓ DEL CONTINGUT	Confús, incomplet, sense una direcció clara	Les diferents seccions tenen continguts però no hi ha relació ni transició entre elles	L'organització és adequada i estan relacionades entre si	Mostra una planificació acurada que dóna una seqüència lògica i clara
ASPECTES LINGÜÍSTICS	Molts errors, difícil d'entendre	Adequat malgrat alguns errors	Fluid i clar malgrat alguns errors	Fluid i amb bon nivell lingüístic
PRESENTACIÓ	Poc elaborada. Poc visual. No fa servir imatges, gràfics, enllaços, etc.	La presentació és correcta però poc atractiva	La presentació és acurada i visual	La presentació està força treballada i és molt atractiva visualment
TREBALL EN GRUP	Treball massa individual. No hi ha relació entre les parts.	S'aprecia una mica de col·laboració en l'estructura global	Les tasques individuals estan relacionades entre si	El document mostra discussió i planificació conjunta