EMOCIONS I SENTIMENTS

Emoció: Podem definir emoció, com un estat afectiu que experimentem, una reacció subjectiva a l'ambient que ve acompanyada de canvis orgànics (fisiològics i endocrins) d'origen innat, influïts per l'experiència.No hi ha dubte que les emocions formen part del mecanisme intern que permet adaptar el nostre organisme a l'entorn que ens envolta.Davant d'un succés imprevist, una amenaça o expectativa, l'emoció sorgeix com a senyal d'alarma aconseguint al hipotàlem, al cervell mitjà, com a veritable sala de màquines de l'emoció, responent a l'instant impulsant al sistema vegetatiu ia les glàndules de secreció interna, a que segreguin les necessàries hormones que ens permetin preparar per a l'acció (tiroxina, dopamina, adrenalina, etc.).L'emoció és responsable de la nostra pal·lidesa ocasional, per la contracció dels vasos sanguinis, del rubor, per la seva dilatació, de la dificultat d'empassar, quan patim tensió a la faringe, sofocamiento i hiperventilació causa de la tensió sobre els pulmons, taquicàrdies quan és el cor el que ens oprimeix i indigestió quan desviem la tensió a l'estómac, normalment a causa de excessius nervis o forts disgustos.Podem dir que les emocions corresponen a un determinat llenguatge, ja que transmeten informació d'un sistema a un altre en el nostre interior. Transmeten des dels nostres sistemes de defensa allotjats al nostre subconscient, la informació precisa al nostre sistema vegetatiu i glàndules de secreció interna per preparar-nos físicament i adaptar-nos a l'entorn hostil.expressió instintiva i involuntària del nostre cos davant un pensament general per la nostra ment.
Per tant, seria una resposta evolutiva. Resposta psicofisiològica, biològica i d'estat mental . És un terme genèric per referir-se a l'adaptació per part dels individus a estímuls provocats per persones, animals o coses.

Està associada al temperament, la personalitat i la motivació de les persones.

És causa per a l'alliberació d'hormones i neurotransmissors (els més importants són la dopamina, la serotonina, la noradrenalina, el cortisol i l'oxitocina).

Les emocions bàsiques (tots els éssers humans les experimenten) són:

• Fàstic (aversió)
• Sorpresa
• Tristesa
• Ira
• Por
• Alegria
• Felicitat

Ex: Por davant l'aparició d'un lleó.

Sentiments:  serien avaluacions conscients de les nostres emocions. Per tant, SENTIMENT= EMOCIÓ +PENSAMENT.

Quan som capaços  d'interpretar una emoció, és a dir, comparam les experiències que hem tingut durant la nostra vida i l'emoció que tenim, ens genera una emoció reactiva o sentiment (emoció instintiva + pensament).

És a dir, davant una mateixa emoció primària es poden generar tants sentiments coma a persones i pensament existeixen. Per tant, hem d'entendre que l'emoció és sempre inconscient, però el sentiment és sempre conscient i pot ser regulat per al pensament. I no només això sinó que el nostre pensament manté i alimenta aquests sentiments. En definitiva, som responsables dels sentiments que generam i alimentam, i en conseqüència tenim la possibilitat de gestionar-los.

En el moment que som capaços d'identificar quin pensament genera un sentiment negatiu podrem amb les tècniques adients, canviar el nostre pensament i evitar alimentar aquest.

CARL JUNG: Qui mira cap a fora somia.Qui mira cap a dins, desperta.

Els instints: base de les emocions primàries

 L'instint de supervivència és el motor de les emocions primàries: POR, AVERSIÓ, ALEGRIA, TRISTESA, SORPRESA i IRA.

Por com a anticipació d'una amenaça o perill que produeix ansietat, incertesa, inseguretat i de la qual no podem escapar. Sorpresa com a reacció de sobresalt que ens permet focalitzar tots els nostres sentits cap a un punt o indici. Ira com a reacció davant d'un obstacle que ens causa frustració i impedeix la realització dels nostres desitjos o objectius, infonent ràbia, enuig, ressentiment, fúria, irritabilitat com a impuls desesperat de eradicar-lo.

L'instint de conservació utilitza la AVERSIÓ com emoció que li permet mantenir a ratlla una possible amenaça. És un temor a posar en perill la nostra seguretat o benestar per entrar en contacte amb això. Origen dels primers sentiments d'orgull, racisme, discriminació, ...

L'instint de progrés empra la ALEGRIA i la TRISTESA, com a llenguatge emocional que ens incita a lluitar per la nostra pròpia evolució. La voluntat de progrés, com poderós cavall té dos impulsos, la pastanaga que és l'alegria i l'esperó, la tristesa.

Sistemes de defensa. 
 El nostre subconscient posseeix per tant un complex sistema de defensa sustentat pels instints de supervivència i conservació i basat en les emocions primàries:Emoció primària: Sistema de Defensa:Sorpresa -> Sistema d'Alerta Por i aversió -> Sistema de fugida Ira -> Sistema de lluita automatismes obsolets 
En l'home primitiu, l'instint de supervivència l'instava a lluitar contra amenaces físiques reals, a fugir quan valorava que no tenia cap possibilitat de victòria, d'immobilitzar-per no ser descobert o de romandre en alerta davant de qualsevol indici de perill.L'estrès i l'angoixa eren preus necessaris per afrontar els perills reals, mitjançant les transformacions hormonals corresponents.En l'actualitat aquestes reaccions són completament desproporcionades, en la majoria de les ocasions i ens poden causar desastroses conseqüències d'estrès i malaltia, quan són mantingudes en el temps. Patim, per tant, els danys col·laterals conseqüència de la inadaptació del nostre subconscient a la nova realitat que ens envolta en l'actualitat.danys col·laterals. No podem ser feliços amb algun sistema de defensa "en alt". Moltes vegades no ens adonem però estem constantment fugint d'alguna cosa, o bé no ens permetem relaxar-nos davant d'una expectativa de pèrdua, el que ens porta a fonamentar certes pors i inseguretats. Normalment els nostres desitjos i passions ens creen necessitats que acaben per ser "adoptades" pel nostre sistema de defensa com a objecte que necessitem conservar, afermant el nostre materialisme en un nivell subconscient difícil de treballar posteriorment. Per això haurem de reaprendre noves pautes morals automàtiques que desplacin en el subconscient dels antics automatismes materials, fomentats durant mil·lennis d'errors continus en el camp de l'experiència. 

Sistema d'Fugida.

 El Sistema d'Fugida actiu ens pot portar a sentir pors i fòbies que acaben en ansietat o en problemes de socialització, amb pors a relacionar-nos amb els altres, timidesa, ...Ens podem preguntar: De què fugim? Dels altres, per por de relacionar-nos i exposar-nos a decepcions o a ser ferits. Fugim també de nosaltres mateixos, quan no volem fer examen de consciència i ens aclapara la culpa. Fugim de la responsabilitat, per falta de confiança en un mateix. I finalment, les clàssiques fòbies, claustrofòbia, agorafòbia, acrofòbia, etc., que necessiten normalment ajuda terapèutica per millorar o curar. 

 Símptomes clars de tenir el sistema de fugida actiu és la timidesa, vergonya, dolors musculars que paralitzen i no ens deixen afrontar la nostra responsabilitat. També pot ocórrer fins i tot que caiguem dolents per faltar a aquest esdeveniment al qual no vull anar ... Ens surten en ocasions èczemes per callar les coses i fugir de l'enfrontament ... 

Sistema d'Alerta.

El Sistema d'Alerta actiu ens pot causar ansietat com a reacció emocional davant un anunci o perill que ens amenaça o preocupa.Ens hem de preguntar: què tenim por de perdre? el benestar material, possessions, afectes, etc. Un sistema d'alerta actiu mostra normalment una inseguretat o manca de confiança en nosaltres mateixos o inestabilitat amb una situació. Podem diferenciar tres tipus d'inseguretats: Inseguretat material, que ens porta a desenvolupar estrès per mantenir les nostres possessions. Inseguretat afectiva o emocional que fomenta la gelosia, la possessivitat en la parella o la manipulació emocional en les seves diverses variants, treballar la pena, xantatge emocional, etc. I finalment la inseguretat psicològica, que podem anomenar-la inseguretat en un mateix i que és el fonament principal de l'orgull, utilitzant l'orgull per crear una falsa seguretat que tapi les nostres mancances. Podem dir que l'orgull és l'autoengany que ens construïm per fortificar la seguretat en un mateix quan ens manca d'elements superiors que sustentin la nostra consciència. 

Sistema de Lluita 

El Sistema de Lluita actiu ens crearà problemes de caràcter i disminució o pèrdua de la capacitat de raonar, així com diverses dolències físiques musculars, estomacals, úlceres, etc.La frustració i la insatisfacció són les causes principals de tenir el sistema de lluita actiu. Com a definició "la frustració és una resposta emocional comuna a l'oposició relacionada amb la ira i la decepció, que sorgeix de la percepció de resistència al compliment de la voluntat individual". Algú satisfet no s'enfada mai, no entra en conflicte amb una altra persona. És prou flexible per no trencar a discutir amb una altra persona gràcies a la seva capacitat d'empatitzar. Ens hem de preguntar: ¿Són proporcionals les nostres reaccions davant de les vicissituds de la nostra vida? Són necessaris tots els desitjos que no puc aconseguir i em causen frustració? Les meves reaccions són proporcionals davant l'objectiu a assolir? Em puc permetre perdre la raó o disminuir el meu autocontrol per algun motiu? 

L'origen de les nostres insatisfaccions són l'egoisme i l'orgull. L'egoisme ja que ens imposa necessitats i desitjos superficials i l'orgull perquè ens crea expectatives sobre els altres, com si tinguéssim dret sobre ells o ells deures a fer amb nosaltres. Això és d'alguna manera posar la felicitat en les mans d'uns altres.Hem de centrar-nos en els nostres objectius personals i no deixar-nos frenar per les dificultats dels obstacles. L'obstacle deixa de ser el blanc dels nostres esforços, moltes vegades podem vorejar per apropar-nos a l'objectiu real, el qual requereix normalment d'una bona sembra per garantir-nos una bona collita.