Walter Mischel (professor de la Columbia University de Nova York i dedicat a l'estudi de la personalitat) ha demostrat que els resultats de tests que medeixen la capacitat de resistir la tentació i aplaçar la recompensa (ex: test del paper de regal o del caramel) prediuen molt millor l'evolució del fillet en els seus estudis que els tests d'intel·ligència convencionals.
Així, la capacitat d'autorregulació és un factor extraordinàriament important per al futur desenvolupament cognitiu, social i emocional.
Segons Walter Mischel "La veritat és que, de mitjana, després d'un seguiment sistemàtic efectuat durant 20 anys és molt difícil negar que els nens de cinc anys proclius a deixar-se portar per l'impuls de menjar el dolç segueixen sense saber reprimir els seus instints quan arriben a l'adolescència; les seves notes acadèmiques són pitjors que les d'aquells que van saber dominar els seus impulsos més primaris; són més infeliços i estan provocant més neguit al seu voltant.
Parlant clar, estem per fi descobrint els trucs a què recorren els nens per controlar els seus impulsos -distreure's, donar-se la volta ignorant el caramel temptador, entre altres estratagemes- o, el que és el mateix, la prioritat que hauríem d'atorgar a l'aprenentatge emocional . La ciència està corroborant ara que la gestió de les emocions bàsiques i universals hauria de precedir l'ensenyament de valors i, per descomptat, de continguts acadèmics. Els va, als nens, la seva vida d'adults."
Per tant, i segons J.A. Mariana al seu llibre "La intel·ligència executiva", l'autocontrol és una habilitat que el filleta/a ha d'aprendre (i està preparat per aprendre'l).
Quan naixem el nostre cercell és impulsiu, és a dir, ens comportem segons els dictàmens de la intel·ligència computacional o generadora (la que capta informació, l'elabora, la guarda i, en part, la converteix en experiència conscient. També regula el moviment muscular en funció de les experiències afectives) però tenim la capacitat de reconstruir, en més o manco 10 anys, el gran gir evolutiu de la nostra espècie (iniciar, controlar i dirigir les pròpies operacions mentals). Aquest procés està íntimament relacionat amb el domini del llenguatge ja que permet guiar la conducta no per l'estímul present, sinó pel futur projectat o imaginat i també permet que la societat ensenyi a l'infant noves capacitats. Aquest fet transfigura tota la nostra activitat cerebral:
- Els mecanismes perceptius es transformen en cercadors i analitzadors de la informació.
- La atenció involuntària es perllonga en l'atenció voluntària.
- Podem dirigir l'aprenentatge de la nostra memòria.
- Els sentiments es poden controlar frenant la impulsivitat.
- El pensament automàtic es converteix en dirigit (per normes de lògica formal o de lògica inventiva).
És el que s'anomena "Bucle prodigiós", el cervell crea cultura (societat) i aquesta recrea, a la vegada, el cervell.
