Problemes mates per al dia 1-10-13

1. Escriu tres nombres majors que 10 milions utilitzant només les xifres 1,2 i 3.
2. Una bobina de fil de pues medeix 1 Km 25 m, un altre 32 hm i un tercer 125.000 cm. Expressa en metres la longitud de les tres bobines.
   
3. Se venden banderas olímpicas de 325 cm de longitud. ¿Cuántos metros se necesitarán para hacer 6.500 banderas?
   
4. Si la tela cuesta 2,57 € el metro, ¿Cuánto costarán todas las banderas?, ¿y una bandera?
   
5. En una probeta hay 325 ml de agua y en otra, 5 dl. ¿Habrá suficiente agua en las dos probetas para llenar otra de ¾ de litro?
   
6. En Pere va anar a comprar pilotes de tennis per a l'escola (no és veritat perquè na Marga Sintes duu les que tiren d'un club de tennis) i li van costar 73,50€. Quan costa cada pilota, si en va portar 42?
   
7. En Lluís diu que la seva piscina és rectangular i que el seu perímetre és de 30 metres. Esbrina quin llarg i quin ample pot tenir la piscina d'en Lluís?
   
8. Ana ha recorrido 600 m para ir de su casa al parque pasando por la fuente. Ana dice que la distancia de la fuente al parque está entre 400 m i 500 m. Averigua una distancia posible de la casa de Ana a la fuente.
   
9. Na Maria vol comprar 3 Kg de patatas. Si la balansa assenyala 2,375 kg. Quants quilograms de patates falten?
   
10. Un obrero gana 11, 50 € la hora y ha trabajado en dos obras distintas. En la primera trabajó 3 semanas 2 dias y 7 horas; en la segunda, 7 semanas 4 días y 5 horas. ¿Cuánto tiene que cobrar si trabaja 5 días a la semana y 8 horas al día?
    

problemes matemàtics i llengua. Portar fet el dimarts 24-09-13

1. En ricard construeix una torre apilant caixes de 15 cm d'alçària i na Virgínia fa el mateix amb caixes de 20 cm d'alçària. A quina alçaria coincidiran les dues torres? Quantes caixes haurà col·locat cadascú? (en aquest problema es tracte el concepte de mínim comú múltiple, us enrecordeu?
2. El cangur pare fa bots de 6 m, i el fill de 4 m. A quina distància del punt de partida les petjades del pare coincidiran amb les del fill?
3. En una urbanització hi ha 4 blocs igual. Cada bloc té 12 plantes, cada planta, 15 habitatges, i cada habitatge, 6 finestres. Quantes finestres hi ha a la urbanització?
4. Un camió realitza un viatge de 400 Km. Si la seva velocitat és de 80 Km per hora i fa tres hores i mitja que va sortir, quants de quilòmetres li queden per recórrer?

• Subratlla els grups nominals que hi ha al problema 4. 
• Agrupa les paraules presents al problema 4, en agudes, planes i esdrúixoles.
• Per què s'accentuen o no les següents paraules: camió, realitza, viatge, sortir, quilòmetres, recórrer, fa.

Na Nerea Muñoz aporta una notícia. Fer la tasca per a dilluns 23-09-13

En un plazo de 2 días, se han quemado en Galicia más de 1.700 hectàreas de monte y pinar. Dicha zona proporcionaba un aporte importante de oxígeno.
Los diferentes fuegos se acercaron bastante a la viviendas, por lo que tuvieron que desalojar a sus habitantes.
Aunque todavía no ha terminado la investigación, todo parece indicar que los diferentes fuegos fueron provocados.

• Saps on està situada Galícia i quines províncies? Quines comunitats l'envolten?
• Saps què és l'hectàrea? quantes hectàrees té ca teva? Està ben utilitzada en aquest cas (per mesurar ca teva)?
• Per què és important l'oxigen? 
• Escull una notícia que et cridi l'atenció, retalla-la i enganxa-la a un full (català o castellà).
• Al costat de la notícia i a llapis escriu en majúscula les diferents parts de la notícia  (secció, titular, resum del titular, redactor i peu de la imatge). Ja sé que això no ho he explicat, però ho heu de resoldre igualment i de manera satisfactòria.

problemes matemàtiques (a dur fets dijous 19-9-13)

1. A les vuit del matí la temperatura era de sis graus baix zero, i a les dues del capvespre havia pujat deu graus. Quina temperatura hi havia a les dues del capvespre?
2. Si et trobes al soterrani tres, quantes plantes has de pujar fins a arribar al segon pis?
3. Quants munts de 25 monedes podem fer amb 850 monedes de dos cèntims?
4. El camió transporta 28.800 Kg de blat. Quants de sacs porta, si cada sac conté 25 kg de blat?
5. Un cotxe ha consumit 1.924 litres de gasolina en un any. Si l'any té 52 setmanes, quants de litres ha consumit per terme mitjà cada setmana?
6. En una granja s'han venut 3.888 ous  a 3€ la dotzena. Quant s'ha guanyat amb la venda?
7. Un comerciant compra 400 litres d'oli d'oliva per 1.200 €. Si els ven a 5 € el litre, quin és el guany?
8. Es volen repartir 6.000 € entre tres ONG segons el nombre de socis. Una té 100 socis, una altra, 200, i una altra, 300. Quants de diners rep cadascuna?
9. Tinc 13 capses amb 12 llapis cadascuna. Quantes dotzenes de llapis hi he d'afegir per tenir en total 228 llapis?
10. Realitza aquestes divisions:

            57.389 : 24
            36.947: 89
            976.375: 36
            731.468:57

Badminton

https://www.youtube.com/watch?v=YFpnBNdAs3U

https://www.youtube.com/watch?v=bTx8drWsOkA

https://www.youtube.com/watch?v=3vYVB_bOazw

https://www.youtube.com/watch?v=xy0vkftdVk0

https://www.youtube.com/watch?v=gapiO16cYwY

https://www.youtube.com/watch?v=d2rRp5zf65U&list=PL85DC7321944C3174

Informació a les famílies

CEIP MATEU FONTIRROIG

AVGDA VIVES LLULL,1 CP 07703

CODI DEL CENTRE 07006378

TEL EDUCACIÓ PRIMÀRIA 971 36 50 11

FAX 971 35 56 25

MAIL: ceipmateufontirrog@educaci.caib.es

PÀGINA WEB: http://sites.google.com/site/cpmateufontirroig/

• CALENDARI ESCOLAR:

INICI CURS: 13 de setembre de 2013.

ACABAMENT: 20 de juny de 2014.

DURANT EL CURS ESCOLAR 2013-2014 TENEN LA CONSIDERACIÓ DE PERIODES VACANCES:

• NADAL: de 23 de desenbre de 2013 a 3 de gener de 2014 (ambdós inclosos) (possible equivocació BOIB 6 de gener).
• PASQUA: de 17 d'abril de 2014 a 25 d'abril de 2014 (ambdós inclosos).

TINDRAN LA CONSIDERACIÓ DE DIES FESTIUS:

• 1 de novembre, TOTS SANTS.
• 6 de desembre, DIA DE LA CONSTITUCIÓ.
• 17 de gener, SANT ANTONI.
• 1 de maig, DIA DEL TREBALL.

FESTA ESCOLAR UNIFICADA:

• 28 de febrer.

DIES DE LLIURE ELECCIÓ:

per determinar (2)

DATES D'AVALUACIONS I ENTREGA D'INFORMES:

Cada trimestre té 57 dies lectius.

• PRIMERA AVALUACIÓ: 13-09-13 fins a 20-12-13 ENTREGA INFORMES: 18-01-13
• SEGONA AVALUACIÓ: 07-01-13 fins a 28-03-14 ENTREGA INFORMES: 28-03-14
• TERCERA AVALUACIÓ: 31-03-14 fins a 20-06-14 ENTREGA INFORMES: 26-06-14

ORGANITZACIÓ DEL PROFESSORAT:

EDUCACIÓ INFANTIL

• EI – 3 A TUTORA: TERE PONS
• EI – 3 B TUTORA: GEMMA PONS
• EI – 4 A TUTORA I COORDINADORA CICLE: IVONE JUANICO
• EI – 4 B TUTORA: CURRY HERNANDEZ
• EI – 5 A TUTORA: MONICA CAPO
• EI – 5 B TUTORA: PAM MERCADAL
• SUPORT EI, PSICOMOTRICITAT I TIC: JOANA COLL, SÍLVIA MARTÍNEZ, MARIONA SUREDA, SONIA GARCIA I MARINA PIRIS.
• MÚSICA:
• ANGLÈS: MARINA PIRIS I VERO PONS
• ATE: LAURA CERVERA

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

PRIMER CICLE

• PRIMER A TUTORA: ANTÒNICA ANGLADA
• PRIMER B TUTOR: LONGINONS GARCÍA
• SEGON A TUTORA: MARGA SINTES
• SEGON B TUTORA I COORDINADORA CICLE: VERÓNICA PONS
• Llengua CATALANA (2n A i B): MARISA RIUTORT I PILAR SAINZ
• Llengua ANGLESA: ANA MIR
• MÚSICA: ?
• EDUCACIÓ FÍSICA: BIEL SEGUÍ
• RELIGIÓ: MARTA VILLALONGA
• SUPORT: JOANA COLL, BEA ROTGER I PAQUI BENEJAM

SEGON CICLE

• TERCER A TUTORA: JUANA VILLALONGA

• TERCER B TUTORA I COORDINADORA CICLE: MARTA ALCOBERRO
• QUART A TUTORA: BETLLEM VIDAL
• QUART B TUTORA: LAURA JUANICO
• Llengua ANGLESA: ANA MIR
• MÚSICA(3r):
• MÚSICA: NICO GUASCH (4ts)
• EDUCACIÓ FÍSICA: BIEL SEGUÍ
• RELIGIÓ: MATEU FUGUET
• SUPORT: BEA ROTGER I SÍLVIA MARTÍNEZ

TERCER CICLE

• CINQUÈ A TUTORA: GARI FLORIT
• CINQUÈ B TUTORA: MARI NADAL
• SISÈ A TUTOR I COORDINADOR CICLE: PERE LLABRÉS
• SISÈ B TUTORA: PAULA SINTES
• Llengua ANGLESA: SUSAN TOMÀS
• MÚSICA: NICO GUASCH
• EDUCACIÓ FÍSICA: BIEL SEGUÍ (5ès) I PERE LLABRÉS (6ès)
• RELIGIÓ: MATEU FUGUET
  SUPORT: BEA ROTGER I PAQUI BENEJAM ( també donarà alternativa 6è A
  
  
  

ALTRES ESPECIALISTES

• PEDAGOGIA TERAPÈUTICA: JUANA COLL I SÍLVIA MARTÍNEZ
• AUDICIÓ I LLENGUATGE: MARIONA SUREDA I BEA ROTGER
• ATENCIA A LA DIVERSITAT: PAQUI BENEJAM
• ASSESSORAMENT EOEP: JAVIER TEJERO

EQUIP DIRECTIU

• DIRECTORA: PILAR SAINZ (atenció al públic: dimarts de 13:00h a 13:30 i divendres de 8:30h a 9:00h)
• CAP D'ESTUDIS: NICO GUASCH
• SECRETÀRIA: MARINA PIRIS (atenció al públic: dilluns,dimecres i dijous de 8:30h a 9:00h; dimarts i divendres de 13:00h a 13:30h)

APIMA

• PRESIDENT: ANTONI VILLALONGA
• SECRETÀRIA: NEUS ANDREU
• SERVEI: dilluns (de 13:00h a 13:30h), dimecres i dijous (de 16:00h a 17:00h)

• ACTIVITATS EXTRAESCOLARS que el centre ofereix:
• ESCOLA MATINERA: de 7:30h a 8:30h.
• MENJADOR ESCOLAR: de 13:30h a 15:30h. Servei menjador (de dilluns a divendres de 8:30h a 9:30h; dimarts i dijous de 11:30h a 12:30h)
• ACTIVITATS EXTRAESCOLARS: estan per determinar les activitats, dies i horari. Estan organitzades per l'APIMA i amb la vigilància del professorat del centre.
  QUOTA MATERIAL:
• Aquest curs les quotes de material seran a infantil, 42€ i a Primària, 30€. Les quantitats màximes que dictaminen les instruccions de la conselleria són de 53€ i 38€ respectivament.

  D'aquesta assignació s'ha de tenir en compte que 5€ van al manteniment de la fotocopiadora, 1€ per a material de música i 1€ per a material d'anglès. 
  Els delegats d'aula recolliran els doblers abans de dia 1 de novembre i l'entregaran als tutors.
  
  

  • REUTILITZACIÓ DE LLIBRES:
    
    
    El centre participa d'aquest programa des del curs 2011-2012. 
    Des del primer dia de classe els/les alumnes, que en formin part, hauran de respectar les normes d'utilització dels llibres incloses en el Programa de Reutilització de Llibres (el podeu trobar a la WEB de l'escola).
  • BIBLIOTECA:
    
    
    Aquest curs es posarà en marxa la biblioteca a l'aula polivalent mitjançant el programa ABIES (gestor informàtic). Durant el curs s'anirà determinant com se'n farà la seva utilització.
  • FALTES ASSITÈNCIA ALUMNAT:
  • És important que les faltes d'assistència o retard es justifiquin per escrit al mestre tutor, utilitzant l'agenda escolar.
    ENTRADES I SORTIDES:
  • S'obriran les portes de l'escola per als alumnes a les 8:30h. Els alumnes de tercer cicle pujaran tot sols, sense córrer i amb tota normalitat a la seva aula (primer dia per files al pati).
  • La sortida es farà d'igual manera a les 13:30h.
    ADMINISTRACIÓ DE MEDICAMENTS:
  • L'escola no proporcionarà als alumnes cap tipus de medicaments sense la presentació de la documentació adient en aquests casos (informe del metge i full omplert pels pares o tutors de l'infant). Els alumnes que no puguin fer E.F presentaran un certificat metge o una justificació paterna al tutor que posteriorment informarà a l'especialista.
    
    
     
    HORARI ALUMNAT:
    
    

    HORARI ALUMNES 6è A. CURS 2013-2014

    
    
    
    

    8:30- 10:00	CATALÀ	MEDI	MATES	MEDI	ALTERNAT/ RELIGIÓ
    10:00 – 11:00	E.F	CATALÀ	CASTELLÀ	MÚSICA	CATALÀ
    11:00 – 11:30	PATI	PATI	PATI	PATI	PATI
    11:30 – 12:30	ANGLÈS	CASTELLÀ	E.F	CASTELLÀ	ANGLÈS
    12:30 – 13:30	PLÀSTICA	MATES	ANGLÈS	MATES	CASTELLÀ /TUTORIA

    
    
  • TUTOR: PERE LLABRÉS (MAT-CAT-CAST-MEDI-E.F-PLÀSTICA)
  • LLENGUA ANGLESA: SUSAN TOMÁS
  • RELIGIÓ: MATEU FUGUET
  • ALTERNATIVA: PAQUI BENEJAM
  • MÚSICA: NICO GUASCH

  
  

  En un principi, hem decidit que na Paqui Benejam (AD) doni els seus suports íntegrament a 6è B, donades les característiques de cada grup.

  
  

  Quant a les àrees cal ressaltar:

  • A Educació física: no podem desdoblar. Portar sempre tovallola petita, sabó, pinta i una samarreta de recanvi per als dies calorosos. Opcional desodorant. Al finalitzar la sessió ens netejam.
  • A Llengua castellana i catalana: a castellà tenen llibre de text i a català quaderns. Entreg fotocòpies on s'expliquen el conceptes lingüístics (bàsicament són els mateixos) en català is'indica on es troben al llibre de castellà. Així crec que no som tant repetitius i els alumnes poden avançar a un ritme més ràpid. S'aprofitaran les sortides o altres esdeveniments i aportacions per treballar la notícia en el bloc de cadascun. Es seguiran fent les lectures diàries a casa dels llibres triats per la família/alumne i s'hauran de fer una nombre de resums a mà d'aquestes lectures (a determinar per acord de classe). Cada matí farem lectura col·lectiva en veu alta. En qualsevol d'aquests àmbits es treballa la gramàtica i l'ortografia.
    
    
    • A Coneixement del Medi: es seguirà el llibre de text.
      
      
    • A Anglès: tindran tres sessions setmanals de llengua anglesa més el taller de plàstica en anglès (aquest curs faran una representació amb titelles als cursos més petits de l'escola). Vindrà l'auxiliar de conversa a una sessió i treballarà la parla en anglès en petits grups . Durant els tallers també hi serà.
      
      
    • A Educació Artística: una sessió setmanal de plàstica i una de música. A plàstica està previst (tot depèn del ritme de treball) fer un betllem, una representació teatral (farem lectura llibre a classe. Pel·lícula:http://www.youtube.com/watch?v=Zc9vMPqYBy8) , un insecte (o altra cosa) amb un circuit elèctric incorporat.(possibilitat de fer altres coses).
      
      
      Funcionament classe:
      
      
    
    
  • Escric a la pissarra la feina del dia. També al meu blog si la xarxa funciona. El bloc el considero una eina pedagògica i d'interacció amb els alumnes, en ell hi penjo informacions, problemes, tasques a resoldre, vídeos explicatius, vídeos de sortides...
    
    
  • Lectura en gran grup. Don Quijote i Les bruixes (llibres en format paper). Llibres digitals (El Mago de Oz, Los viajes de Gulliver, Alicia en el país de las maravillas, Canción de Navidad,...).http://albalearning.com/audiolibros/dickens/. Llibres recomanats (http://www.vicensvives.com/vvweb/IMAFICH/catalegs/100179.pdf.
     http://www.pedagogium-cos.net/docs_13_14/LLISTAT%20DE%20LLIBRES%20GENERAL%202013-2014.pdf
    
    
  • Explic/expliquem (si es necessita) els diferents conceptes i procediments. És important que els alumnes plantegin els dubtes perquè han d'aprendre a aprendre i per tant han d'assolir estratègies que els hi ho permetin (visió no clàssica de l'ensenyament). Si no tenim dubtes no aprenem. Eduquem en el respecte a tothom, per tant es respecten qualsevol tipus de dubtes.
    
    
  • Els alumnes fan, majoritàriament, les diferents tasques i exercicis en horari lectiu(s'haurien d'esforçar perquè així fos), de manera col·laborativa (ens ajudem, els dubtes es plantegen a classe) i es corregeixen a classe. (Distingeixo entre les feines que plantegen els llibres i les diferents tasques que plantejo jo. A classe s'ha d'intentar enllestir la feina relativa als llibres i tenir temps per a les altres tasques).
    
    
  • A casa es farà el que no s'ha acabat a classe, lectura, resums escrits a mà, elaboració de notícies, algun problema de matemàtiques, ...

  
  
   
  

  NORMES DE CLASSE ( i a la resta de l'escola)
  
  
  • Màxima puntualitat.
  • Tot acte té una conseqüència (positiva - negativa).
  • Es pot anar al vàter quan l'alumne ho consideri oportú i haurà d'agafar l'agulla d'estendre. (Haurà de valorar la idoneïtat o no d'anar-hi segons el que es fa a l'aula).
  • Cada dia, i per ordre de llista, hi haurà una parella d'alumnes que vetllaran per la netedat i ordre de l'aula. Podran expressar (amb educació) qui no està respectant l'entorn (aula). Al final del dia granaran i ordenaran l'aula.
  • Cada cosa té un lloc i hi ha un lloc per a cada cosa.
  • Ordre a la taula de cadascú.
  • Ajudar sempre el company. El treball col·laboratiu exigeix un màxim de respecte als companys i mestres per poder interactuar de manera positiva i profitosa per a l'aprenentatge. Aquells alumnes que no ho respectin no tindran dret a estar a l'aula.
  • Els conflictes que ho exigesquin seran tractats a nivell de tota la classe (“judicis”) per a intentar solucionar-los satisfactòriament (es duran a terme amb esperit crític i conciliador).
  • Als patis, els alumnes que no resolguin els problemes a través del diàleg i utilitzin la força física o el maltracte verbal o psicològic no podran fer ús d'aquest fins que la comissió de convivència es pronunciï al respecte.
  • Si el futbol/bàsquet es converteix en un “problema”, no s'hi podrà jugar fins que siguem capaços de fer-ho sense barallar-nos.
  • Personalment, estic avergonyit de la quantitat de panets (papers i bosses) que queden tirats al terra a l'hora del pati. (menjar abans de baixar? Consulta pares).

  
  

  
  

  OBJECTIUS PRIORITARIS

  
  

  • Treball competencial a les diferents àrees.
  • Expressió oral i escrita.
  • Comprensió lectora.
  • Resolució de problemes matemàtics.
  • Treball col·laboratiu.
  • Implicació com a ciutadà a l'escola.
  • Autorregulació del propi comportament.
  • Actitud emprenedora (aportacions en el dia a dia, no ser passiu).
   
  

  • L'autoavaluació del seu tarannà respecte l'aprenentatge i comportament.

  
  

  
  

  IMPLICACIÓ/COL·LABORACIÓ FAMÍLIES

  
  

  • Vetllar per la presentació correcte i per la realització de les diferents feines (bona lletra, claredat, full net amb marges i sense taques, mirar el que han fet i si ho han acabat).
  • Revisió gairebé diària de l'agenda.
  • Disposar d'un espai de treball adient.
  • Control i interès per les lectures.
  • Qualsevol problema/dubte comunicar-ho al tutor.

  
  

  RELACIÓ FAMÍLIA/ESCOLA

  
  

  • Comunicacions mitjançant agenda i/o circular (en cas de germans només ho rebrà el germà petit).
  • Entrevista anual (els dimecres).
  • Informes trimestrals.

  
  

  
  

  ALTRES INFORMACIONS

  
  

  • PAGAMENT PER A MATERIAL
  • AUTORITZACIONS SORTIDES
  • AUTORITZACIÓ GMAIL
  • TELÈFONS
  • SORTIDES/TALLERS PROGRAMADES AMB RELACIÓ ALS CONTINGUTS ESCOLARS:
    
    

  1ª AVALUACIÓ: La solana (Medi: Sector primari), Sortida al Far de Cavalleria (19-11-13Medi: paissatge, relleu i vegetació Illes Balears), L'ofici d'Arader.Anar a veure en "Ramitas".

  
  

  2ª AVALUACIÓ:Trepucó (sortida- taller. Programa Salut Jove del Consell Insular. Medi: Els talaiòtics), taller (Un infant d'avui és l'avi de demà. Tutoria Programa Salut Jove del Consell Insular ).

  
  

  3ª AVALUACIÓ: taller (Un ball d'hormones. Programa Salut Jove del Consell Insular. Tutoria), Excursió final de curs.
  
  Taller: seguretat a internet i a les xarxes socials per a l'alumnat.

  
  

  Material

  
  

  • 1 llapis staedler nº 2
  • 1 goma
  • 1 boli blau i un vermell
  • 1 barra de pega
  • 1 regla de 30 cm, 1 transportador i 1 compàs
  • Tisores
  • 2 capses de mocadors paper
  • 1 quadern tamany DIN A 4 sense espiral per a anglès
  • Llibretes o arxivador (carpesano) millor 2 forats (la família/alumne tria). Fulles a quadres per a medi i mates, a ratlles de pauta per a les altres matèries.
  • Funda (transportar exàmens, notificacions...)

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  LO QUE HAY QUE SABER EN EL SIGLO XXI (què és l'ensenyament per competències?)

  
  

  El mundo está cambiando profundamente y a un ritmo trepidante.

  “ El antiguo modelo de enseñanza ya no es válido en una sociedad basada en el conocimiento” Linda Darling-hammond. Profesora de educación de la Standford University.

  Lo básico es aprender a resolver problemas y a elegir la estrategia adecuada. Resulta necesario conocer otras culturas y trabajar en equipo y se ha de disponer de un alto nivel de lectura crítica y reflexiva.

  Es difícil prever qué necesitarán saber los escolares cuando lleguen al mundo laboral, pero parece que no precisarán haber acumulado mucha información, sino habilidades para buscarla, seleccionarla y utilizarla de forma eficaz

  ¿Qué ha de enseñar hoy la escuela para preparar a los profesionales de las próximas décadas? sociólogos, pedagogos, profesores, psicólogos… todos han coincidido en su respuesta: a ser competentes.

  Se habla de competencias porque ser competente no es sólo ser hábil en la ejecución de tareas y actividades concretas tal y como han sido enseñadas, sino, a partir de las habilidades adquiridas, ser capaz de afrontar nuevas tareas o retos que suponen ir más allá de lo ya aprendido; la competencia es disponer de recursos (saber qué, saber cómo y saber cuándo y por qué) para enfrentarse a los problemas propios de los escenarios en que uno se desenvuelve, y eso es lo que necesitarán los actuales escolares para desenvolverse como adultos”, resumen Carles Monereo, profesor de Psicología de la Educación de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), y Juan Ignacio Pozo, profesor de Psicología Básica de la Universidad Autónoma de Madrid (UAM). Y como los escenarios en que transcurrirán sus vidas son el educativo, el profesional y laboral, el vinculado a la

  
  

  
  

  comunidad y el personal, opinan que la clave es formar a los futuros adultos para ser aprendices permanentes, profesionales eficaces, ciudadanos participativos y solidarios y personas felices.

  Ya, pero ¿qué han de aprender para llegar a ello? ¿Qué contenidos ha de ofrecer la escuela? “El mercado laboral va a pedir que sean competentes, así que, más que cambiar el currículo, hay que introducir más habilidades y actitudes, sobre todo actitudes; porque el mundo laboral exige sobre todo una buena actitud, gente de fiar, que sepa trabajar en equipo, con iniciativa y autodirección, porque el conocimiento ya se supone y, si no, lo ofrecerá la propia empresa”, explica Albert Sáenz, director de ESO y bachillerato del colegio Sant Estanislau de Kostka-SEK, uno de los centros de la Fundació Jesuïtes Educació.

  David de Prado, director del Instituto Avanzado de Creatividad Aplicada Total y del máster en Creatividad de la Universidad Fernando Pessoa, cree que la clave es “olvidarse de materias y asignaturas y centrarse en los procesos; en lugar de dedicarse a dar respuestas, hay que enseñar a hacer preguntas, despertar la curiosidad, fomentar el pensamiento libre, automático e inconsciente para formar mentes pensantes y desarrollar personas creativas, investigadoras y emprendedoras”.

  Como él, Rafael Feito, profesor de Sociología de la Educación de la Universidad Complutense de Madrid, opina que hay que romper con la enseñanza por asignaturas y ofrecer a los alumnos una formación más interdisciplinar donde el objetivo no sea que aprendan matemáticas, historia o geografía, sino que tengan inquietudes, que sepan expresarse, trabajar en equipo, hablar otros idiomas, leer periódicos… Monereo y Pozo son partidarios de “podar” el actual temario escolar para poder introducir otros contenidos de mayor utilidad y vinculados a los problemas reales que tendrán que resolver los niños en el futuro, en su vida adulta, desde entender las facturas o los prospectos de los medicamentos, hasta saber comunicarse a través de redes digitales o comprender un telediario.

  Por ello, su propuesta es introducir en la programación escolar módulos o asignaturas como salud o cuidado del cuerpo, medio ambiente o cuidado del entorno, cómo informarte o cómo cuidar el país, que permiten vincular diferentes disciplinas. Este es el modelo que desde hace tiempo utilizan en Finlandia, el país que obtiene mejores resultados educativos según el controvertido informe PISA. “Si los alumnos estudian como materia el cambio climático, para responder a ese problema necesitarán conocimientos de física, ciencias, matemáticas, historia…; y deberán buscar información, comprenderla, reelaborarla en gráficas, comunicarla… y para ello utilizarán herramientas digitales, trabajarán en grupo, defenderán sus puntos de vista…”, ejemplifican Pozo y Monereo.

  Porque, según los expertos consultados, para desempeñarse adecuadamente en las primeras décadas de este milenio serán más necesarias determinadas habilidades que los conocimientos teóricos adquiridos. “Antes se pensaba que lo que aprendías en la escuela te servía para toda la vida, pero ahora todo cambia a mucha más velocidad, y si hoy pensamos que es indispensable saber inglés, quizá dentro de unas décadas lo básico sea conocer el chino; por ello, más que acumular información, lo que importa es aprender a aprender”, explica el sociólogo Rafael Feito.

  Albert Sáenz apunta que esta competencia se alcanza cuando el alumno es capaz de crear conocimiento, de autorregular su proceso de aprendizaje y de autoevaluarse. Y ambos enfatizan la importancia de que la enseñanza vaya destinada a capacitar a los jóvenes para resolver problemas, de forma que, ante cualquier situación, conozcan varias estrategias y sepan cuál es la que han de aplicar en ese momento. “Las empresas contratarán a un filósofo como gestor si sabe crear equipo y romper tensiones”, resume Feito, convencido de la trascendencia de desarrollar habilidades personales y sociales.

  Y sus planteamientos encajan bastante con el modelo de aprendizaje propuesto por el Consorcio de habilidades indispensables para el siglo XXI de Estados Unidos, una institución creada en el 2002 por entidades públicas y privadas con el objetivo de integrar las demandas académicas, cívicas y económicas en la enseñanza de aquel país. Los estadounidenses han establecido como indispensables unas materias básicas, en las que se combinan asignaturas curriculares (lenguaje y comunicación, lenguas extranjeras, matemáticas, historia, arte, economía, gobierno, ciencias y geografía) con temas interdisciplinarios del siglo XXI (conciencia global, alfabetización económica y financiera, alfabetización cívica y conocimientos básicos de salud), y una serie de habilidades para la vida personal y profesional (flexibilidad, iniciativa, liderazgo, responsabilidad…) y de manejo de información y de tecnologías digitales.

  De las propuestas y reflexiones planteadas por todos estos interlocutores cabría concluir que la formación de los escolares del siglo XXI implica su alfabetización lingüística, digital, emprendedora, ciudadana, sociolaboral y emocional, de manera que al acabar la enseñanza obligatoria los jóvenes sepan comunicarse bien, dominen las nuevas tecnologías, sean creativos e innovadores, multiculturales, conozcan cómo funcionan los negocios y sepan identificar y autorregular sus emociones.

  Alfabetización lingüística
  El área de comunicación y lenguaje resulta fundamental en la sociedad de la información. Es imprescindible que los alumnos aprendan a leer, a entender e interpretar los periódicos, los telediarios, los libros y webs de ciencia, las facturas y contratos… Que entiendan cómo se construyen los mensajes mediáticos, para qué propósitos y con qué herramientas, características, convenciones… Han de salir de la escuela con un alto nivel de lectura crítica y reflexiva y el entrenamiento suficiente para poder identificar las fuentes e intereses que hay detrás de cada escrito y discernir entre el alud de información y publicidad al que se enfrentan cada día. También han de ser capaces de expresarse de manera argumentada y razonada de forma oral y por escrito, y saber defender sus puntos de vista. Y para ello han de poder utilizar diferentes códigos y pasar de uno a otro: convertir gráficas o imágenes en textos, trasladar un texto a una gráfica… Además habrán de estudiar idiomas (como mínimo inglés) para poder comunicarse, entenderse y trabajar con personas de cualquier otro lugar del mundo.

  Alfabetización digital
  Los escolares han de aprender a buscar información por internet de forma eficiente, contrastada y más allá de Google. Es decir, tienen que saber cuándo y dónde buscar información, ser capaces de seleccionarla según unos objetivos y elaborarla adecuadamente para después exponerla, escribirla o aplicarla. Esta formación les abre las puertas a nuevos e inagotables conocimientos y les convierte en aprendices permanentes.

  Pero la formación de ciudadanos digitales exige ir más allá. Hay que enseñarles a comprender y producir documentos digitales; a saber cuándo, cómo y por qué utilizar las redes sociales para comunicarse; a trabajar en red con personas de otros lugares, y a participar en la vida pública y política a través de internet.

  Y para desarrollar estas habilidades digitales no se trata de implantar una asignatura de informática, sino de integrar el uso de las herramientas digitales en cualquier aprendizaje, sea de historia, de lengua o de matemáticas, y de utilizar internet como algo más que un mero buscador o escenario de juegos.

  Alfabetización emprendedora
  Los escolares del siglo XXI han de salir de la escuela habiendo aprendido a aprender y sabiendo pensar. Puede parecer una perogrullada pero los especialistas en enseñanza aseguran que no lo es. Si la sociedad actual exige aprendices permanentes, las personas habrán de ser capaces de regular el propio proceso de aprendizaje y de autoevaluarse.

  Y para disponer de mentes multicreativas y capaces de adaptarse a los cambios profesionales y laborales, habrán de saber utilizar la imaginación y la fantasía, mantener despierto el interés y la curiosidad. Por ello la escuela debe enseñar a hacer preguntas e hipótesis, a pensar de forma innovadora, a descubrir múltiples aficiones, a crear conocimiento en lugar de repetir o imitar, a ser artísticos en lugar de teorizar sobre el arte. Para conseguir emprendedores hay que formar jóvenes abiertos a perspectivas nuevas y capaces de demostrar originalidad e inventiva.

  Alfabetización sociolaboral
  Muchas de las necesidades laborales de los escolares son impredecibles ahora. Pero parece claro que, sean cuales sean las profesiones más demandadas o los títulos exigidos dentro de una o dos décadas, tendrán que negociar, trabajar en equipo, demostrar flexibilidad para llegar a acuerdos, saber resolver conflictos, apoyarse en otros y apoyarlos, ser socialmente responsables y sensibles al contexto social, comunicarse bien de forma directa y a distancia. Así que todas estas materias o capacidades deberían trabajarse en la escuela. Y los alumnos deberían salir de ella conociendo cómo funcionan los negocios.

  Alfabetización ciudadana
  Si algo han de ser los escolares de esta primera parte del milenio es multiculturales. Su formación ha de acercarles a otras culturas y permitirles conocer otros valores para saber entender los problemas actuales y trabajar con personas de otras procedencias. También ha de enseñarles a participar en la vida civil, a implicarse en la comunidad, a mantenerse informado y a entender los procesos políticos y administrativos, y a ejercer sus derechos y obligaciones como ciudadanos. Para todo ello es importante formarles en valores, en el diálogo y la negociación, enseñarles a entender las implicaciones locales y globales de las decisiones cívicas.

  Alfabetización emocional
  El reto es formar personas que sepan expresar sus propias emociones, que se conozcan y tengan capacidad de autocontrol y de autorregular sus comportamientos. Otras cuestiones básicas que hay que desarrollar para capacitar a los alumnos para su vida personal son la responsabilidad y la confianza, así como la empatía para poder entender a los demás, cualidades imprescindibles si han

  de trabajar en equipo y de forma colaborativa.

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  AIXÍ, LA METODOLOGIA QUE UTILITZEM A L'AULA PREN DE REFERÈNCIA , BÀSICAMENT, EL CONSTRUCTIVISME.

  
  

  El constructivisme és un corrent de la didàctica que es basa en la teoria del coneixement constructivisme. Postula la necessitat d'entregar a l'alumne eines que li permetin crear els seus propis procediments per resoldre la situació problemàtica, la qual cosa implica que les seves idees es modifiquin i segueixi aprenent. El constructivisme en l'àmbit educatiu proposa un paradigma on el procés d'ensenyament – aprenentatge es percep i es porta a terme com a un procés dinàmic, participatiu i interactiu del subjecte, de manera que el coneixement sigui una autèntica construcció operada per la persona que aprèn.

  Es considera que l'alumne té uns coneixements, en base als quals haurà de construir nous sabers. És a dir, a partir dels coneixements previs dels educands, el docent guia els estudiants per a què aconsegueixin construir coneixements nous i significatius, essent ells els actors principals del seu propi aprenentatge.

  
  

  
  

  APRENENTATGE COOPERATIU PER CONSTRUIR NOUS SABERS (ens ajudem a aprendre)