dilluns, 13 de febrer del 2017
El concepte de intel·ligència i la relació amb la metodologia educativa
A continuació exposaré i relacionaré alguns trets del pensament de tres autors que ens poden ajudar a entendre el camí que ha d'agafar la "nova educació":
José Antonio Marina és catedràtic excedent de filosofia a l'institut madrileny de la Cabrera, doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de València, a més de conferenciant i floricultor. La seva tasca investigadora s'ha centrat en l'estudi de la intel·ligència i especialment dels mecanismes de la creativitat artística.
Conta J.A. Marina el cas d'un exalumne, un noi amb un elevat
coeficient d'intel·ligència i reeixit estudiant, que es va començar a
creure per sobre de les seves mestres. Dotat de
notables qualitats, es va deixar portar per
la sensació que cap de les persones que l'envoltava podia
ensenyar-li alguna cosa. Va perdre interès pels estudis i va
començar a liderar una banda de xavals als quals animava a cometre
petits furts. Quinze anys després, aquell jove és a la presó per
tràfic de drogues. Podríem dir que estem davant d'una persona
intel·ligent? No ho sembla.
Una altra història relatada a La intel·ligència executiva, que Marina pren prestada del psicòleg Robert Hare, és la d'un nen de tretze anys que va matar a cops a un company perquè no li havia proporcionat la quantitat de droga que havien pactat a canvi de 250 dòlars. El cridaner era que l'assassí va ser definit per la seva comunitat com un noi normal, quan parlàvem d'algú que delinquia amb freqüència, fumava marihuana i havia estat expulsat del seu col·legi per robar. D'alguna manera, les característiques del noi, com la impulsivitat, la irresponsabilitat i la falta de remordiments, no només havien deixat de ser rebutjades i combatudes pel seu entorn, sinó que eren contemplades des de la complaença. Trets psicopàtics com els esmentats no només són ja freqüents, sinó que comencen a ser percebuts, en determinades àrees de la nostra societat, com a dignes d'imitació.
En tots dos exemples queden sintetitzats dos dels equívocs més freqüents amb els quals l'educació sol ensopegar.
Una altra història relatada a La intel·ligència executiva, que Marina pren prestada del psicòleg Robert Hare, és la d'un nen de tretze anys que va matar a cops a un company perquè no li havia proporcionat la quantitat de droga que havien pactat a canvi de 250 dòlars. El cridaner era que l'assassí va ser definit per la seva comunitat com un noi normal, quan parlàvem d'algú que delinquia amb freqüència, fumava marihuana i havia estat expulsat del seu col·legi per robar. D'alguna manera, les característiques del noi, com la impulsivitat, la irresponsabilitat i la falta de remordiments, no només havien deixat de ser rebutjades i combatudes pel seu entorn, sinó que eren contemplades des de la complaença. Trets psicopàtics com els esmentats no només són ja freqüents, sinó que comencen a ser percebuts, en determinades àrees de la nostra societat, com a dignes d'imitació.
En tots dos exemples queden sintetitzats dos dels equívocs més freqüents amb els quals l'educació sol ensopegar.
- D'una banda, entendre que la intel·ligència està vinculada únicament a qüestions com la capacitat deductiva, el coneixement, la lògica, etcètera, el que fa que jutgem algú com excel·lent amb independència de la seva conducta. Així, un professor d'ètica podia ser molt brillant, i admirat per tal fet, encara que els seus comportaments privats distaren molt de ser correctes. Però, com demostra el cas del jove delinqüent, de què ens serveix ser tan llestos si no som capaços de treure profit de les nostres habilitats? ¿No tindria la intel·ligència molt més a veure amb poder disposar dels mecanismes necessaris per a escollir les nostres metes i realitzar-les efectivament? Aquesta és, sens dubte, la perspectiva que prefereix Marina, per a qui la intel·ligència executiva, el concepte amb el qual intenta fer un pas endavant en la seva teoria, no és altra cosa que "la capacitat de dirigir bé el comportament, triant les metes, aprofitant la informació i regulant les emocions ". Aquelles destreses que uneixen la idea amb la seva realització, i que serveixen per triar objectius, elaborar projectes i organitzar l'acció per realitzar-los (La intel·ligència executiva, pag. 21) són les que hem de potenciar, perquè de res serveix disposar d'una gran capacitat analítica o d'una enorme habilitat relacional si després no podem portar a la pràctica tot el que s'ha planificat. Aquest gir en la concepció de la intel·ligència, assenyala Marina, està lligat a moltes de les tendències psicològiques actuals que, impulsades per la neurociència, estan operant en tots els camps de la psicologia, ja sigui en la seva aplicació clínica, ja en la social o en l'econòmica.
- El fet que les teories psicològiques i sociològiques
contemporànies, les que s'han imposat socialment en els últims
anys, perceben l'educació com una cosa pertanyent a l'esfera
privada, com si només els pares o els
nens poguessin exercir influència sobre ells (Marina, que sempre
ha defensat que per educar cal tota la tribu, ens diu tal visió conté un
gran error)
Així, assegura
Marina, la intel·ligència està estructurada en dos nivells:
- En un primer estrat, el computacional, es troben:
- les idees
- les emocions
- els sentiments
- els desitjos
- les imaginacions
- els impulsos
2. En el segon estrat, l'executiu, trobem aquells
mecanismes que tracten, amb més o menys èxit, de controlar, dirigir, corregir, iniciar o apagar totes aquestes operacions mentals
generades en el primer nivell.
Un bon exemple del canvi
de paradigma que propugna és el tractament d'un nen hiperactiu. Mentre les teràpies del passat tractaven
que els pacients arribessin a una espècie d'autoconsciència a
través de la qual canviar les percepcions i els comportaments,
l'actual entén, i específicament pel que fa als més petits, que la
millor manera de modificar actituds és canviar l'entorn. La
tendència del nen a actuar de manera ràpida i irreflexiu es
controla principalment anant de fora cap a dins (pag. 75). Si es vol
que un hiperactiu interioritzi les normes, se li ha de donar un
ambient estructurat, amb alguna informació necessària (i no més),
anticipant els successos, reforçaran positivament i atraient la seva
atenció sobre l'essencial. En definitiva, se li ha de proveir d'un
context que faciliti la concentració, que el condueixi cap als seus
objectius i que li ofereixi unes pautes clares que pugui
interioritzar a força de repetir-les. El nen no canviarà el seu
comportament perquè tingui un major coneixement del que li passa, ni
tampoc per por al càstig, sinó perquè li hem facilitat un ambient amb unes instruccions que entén, on hi ha adults en els que pot confiar, i
que el guien pels camins adequats. Així es podrà posar a treballar
eficaçment la seva working memory, la seva memòria procedimental,
de manera que pugui interioritzar les pautes necessàries. La
repetició, l'esforç, la pràctica i la insistència, i no el
talent, són les que ens faran gestionar una determinada matèria.
L'autodisciplina i la repetició són les que ens donen poder (pag.
167).
Aquesta és la petita (o gran) batalla
que té lloc a l'interior de cada ésser humà, i que resulta en gran
mesura la principal tasca social, com és el control de l'acció.
Saber dirigir-nos cap al lloc correcte no té a veure només amb
la força de voluntat individual, sinó que depèn en gran mesura de
l'entorn en el qual l'ésser humà es desenvolupa.
I aquest és un canvi essencial en el procés educatiu, però també en el social. Canalitzar els desitjos i els impulsos cap a la finalitat adequada no és pura qüestió de autodomini, sinó que es torna cosa de tots. Hem de generar contextos que permetin que les coses es puguin posar en pràctica i això implica reactivar de noves maneres la importància del control social.
Per educar correctament, hem d'enfocar els problemes d'una altra manera, prioritzant "la capacitat de suportar l'esforç, d'aguantar les molèsties i de guiar-se per recompenses llunyanes", virtuts que constitueixen l'essència de l'efectivitat (pag. 34). Fins i tot aquelles persones que compten amb habilitats com la capacitat d'inhibir la resposta, dirigir l'atenció, planificar metes, controlar emocionalment o ser flexibles en la realització de plans, no aconsegueixen res si no afegeixen elements decisius d'autocontrol i de projecció en el futur.
En realitat, subratlla el filòsof, encara que ara s'utilitzen termes com dèficit d'atenció, hiperactivitat, impulsivitat, problemes de control dels impulsos, abúlia o trastorns del lòbul frontal, seguim referint-nos a una cosa tan bàsica i tan important com és el control de la acció. I per aconseguir aquest objectiu, hem d'evitar un error habitual en les noves tendències psicològiques (pensament positiu) que és reduir-ho tot als estats d'ànim. Aquesta creença segons la qual canviant la percepció es canvia la realitat és molt perillosa pel seu conservadorisme extrem. Potser més coneixement no ens tregui del mal pas, però la seva absència, és a dir, la seva substitució per la pura voluntat, com propugna la psicologia positiva, tampoc és el camí. Del que es tracta és d'estimular la capacitat creativa de la nostra intel·ligència. A la vida no hi ha solucions ben perfilades que simplement estan esperant que algú les descobreixi, sinó problemes que ens obliguen a inventar contínuament com resoldre'ls. La tasca de l'educació és potenciar aquestes habilitats, mobilitzant les forces que ens ajudaran a crear els remeis. Per això, no n'hi prou en potenciar l'àmbit cognitiu, resulta imprescindible enfortir també la voluntat. En conseqüència, apunta Marina, "ha arribat el moment d'elaborar una pedagogia de l'atenció, l'autocontrol i de la perseverança" (pag. 182), això és, de forjar el caràcter.
La neurociència ens mostra des d'un punt de vista científic com aprenem, com recordam i com oblidam, els quals són processos característics de l'educació.
Francisco Mora es va llicenciar i doctorar en Medicina a la Universitat de Granada, i es va doctorar en Neurociències a la Universitat d'Oxford. Mora és catedràtic de Fisiologia a la Universitat Complutense de Madrid i professor adscrit de Fisiologia Molecular i Biofísica a la Universitat d'Iowa, als Estats Units.
Pedagogia de l'atenció: en Francisco Mora ens dius que des del naixement estem motivats per aprendre ja que disposam d'un sistema de recompensa cerebral associat a experiències positives i a la curiositat (s'allibera DOPAMINA= PLAER+MILLOR FUNCIONAMENT DE LA MEMÒRIA EXPLÍCITA. Hipocamp).
A nivell educatiu són experiències positives:
- Debats
- Projectes en grup
- Projectes amb recursos tecnològics
- Presentacions
- Activitats artístiques i esportives
- Presa de decisions
- Cançons grupals
- Obres de teatre
- Construccions
- etc
La resiliència psicològica és la capacitat que té una persona per a resistir i superar agressions continuades. Està relacionada amb l'autoestima i aquesta amb la voluntat (capacitat d'esforç) que ,com ja hem vist, és una qualitat molt desitjable en la vida.
Components bàsics de la intel·legència executiva:
- CONTROL INHIBITORI: és la capacitat de mantenir l'atenció en la tasca que s'està realitzant (atenció executiva) i l'autocontrol, és a dir, inhibir-se (ex: no dir la resposta fins que ho hagi pensat).
- MEMÒRIA DE TREBALL: aquella que permet manejar informació per raonar, aprendre, resoldre problemes...
- FLEXIBILITAT COGNIVITA: ajustar les decisions a les circumstàncies aplicant el que es sap.
Tot el que he parlat ho podem resumir en una frase de Ken Robinson: "L'educació eficaç és sempre un equilibri entre rigor i llibertat, tradició i innovació, l'individu i el grup, la teoria i la pràctica, el món interior i el que ens envolta"
Ken Robinson és Doctor per la Universitat de Londres, investigant sobre l'aplicació del teatre en l'educació. Robinson és considerat un expert en assumptes relacionats amb la creativitat, la qualitat de l'ensenyament, la innovació i els recursos humans
divendres, 27 de gener del 2017
dijous, 26 de gener del 2017
TASCA: el segle XX
INTRODUCCIÓ
El
director de la revista americana TIME
diu
que el segle XX ha estat un dels més sorprenents: inspirador,
espantós i fascinant del tots els temps. Una política noruega
afegeix que ha estat el segle dels extremismes, països on s'han fet
grans creixements económics que conviuen amb altres països on
manquen productes de primera necessitat i existeixen malaties
vinculades a la pobresa.
També
ha estat el segle on el progrés industrial ha generat grans
problemes mediambientals.
Coneixes
els grans fets del segle XX?
Què
en saps de la història d'Espanya del segle passat?
PREGUNTES
1)
Quines dues grans guerres va viure el segle XX? Escriu el període en
el que van tenir lloc.
2)
Descriu les conseqüències tecnològiques de la Primera Guerra
Mundial.
3)
Descriu cinc conseqüències de la Segona Guerra Mundial. I escriu el
nombre de morts que es van produir. Si aquesta segona guerra va
acabar a l'Àsia insereix una fotografia que faci referència a
aquest fet.
4)
Què és l'ONU? Quan es va crear? Quins són els seus objectius?
Insereix una imatge de la seu central a Nova York.
5)
Quan es va iniciar la Segona República espanyola? I què va ser la
Guerra Civil espanyola?. Insereix una imatge de la bandera
republicana.
6)
Escribe cuatro diferencias entre una dictadura y una democracia.
Según lo que has leído, ¿España vive en una democracia o en una
dictadura? Inserta una imagen del mapa de España con sus comunidades
autònomas.
7)
¿Qué es la Unión Europea? Escribe los tres objetivos principales
de la UE. Inserta una imagen de la bandera europea.
8)
Escribe una lista de problemas medioambientales ocasionados por el
crecimiento industrial. Explica en qué consiste uno de ellos y
inserta una imagen que haga referencia a este.
9)
Referent al que has escrit per contestar les preguntes, (contesta
cada qüestió de manera alternativa en català i castellà)
- Quines paraules has utilitzat per unir entre sí grups de paraules. Com es diuen aquests tipus de paraules?
- Quins verbs estan en pretèrit imperfet.
- Assenyla el sufix d’una paraula.
- Tria una paraula i escriu el seu sinònim.
- Has utilitzat algun temps compost? Quin?
- Tria una forma verbal i digues-me la persona i número corresponents.
- Tria un/a poeta del segle XX, transcriu un poema que t’agradi i em dius si la rima és assonant o consonant i per què?
- Tria quatre oracions i digues si tenen subjecte lèxic o gramatical (per què?), predicat verbal o nominal (per què?)
LA
GRAN PREGUNTA
En
un segle de guerres l'art es converteix sovint en un instrument de
denúncia que reflecteix l'angoixa de l’ésser humà.
El
Guernica és, probablement, l'obra mestra de Picasso, i és una
referència obligada de l'art i la cultura occidental del segle XX.
-Per
què va pintar Picasso aquest quadre?
-D’on
prové el títol?
-Per
què creus que va utilitzar aquests colors?
-Consideres
que una obra d’art pot despertar emocions, actituds reflexions a
aquell qui l’observa? Per què?
-Què
t’ha suggerit el
Guernica?
RECURSOS
http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_d%27Espanya#Segona_Rep.C3.BAblica_Espanyola_.281931-1939.29
(Segona
República Espanyola)
http://www.buenastareas.com/ensayos/Diferencia-Entre-Dictadura-y-Democracia/790141.html
(Democracia-Dictadura)
http://www.bellera.cat/sost/problemas/Webs/els_problemes_mediambentals.htm
(Problemes
Medioambientals)
http://www.xtec.cat/~mmoron/L%27ARTdelsegleXXal%27ESCOLA/Artistes/Picasso/Index.htm
(Pablo
Ruíz Picaso)
AVALUACIÓ
1
punt
|
2
punts
|
3
punts
|
Total
|
|
Navegació
pels recursos web
|
He
tingut dificultats per trobar la informació
|
He
navegat per les webs facilitades i he trobat força informació
|
He
trobat la informació amb facilitat
|
|
Autonomia
|
He
necessitat molta ajuda d’un adult per solucionar els problemes
que he tingut
|
He
necessitat molt poc l’ajuda d’un adult
|
He
pogut resoldre el problemes que he tingut sense ajuda
|
|
Aprendre
conceptes sobre el Segle XX
|
He
après poques coses sobre el segle XX
|
He
après els grans fets del segle XX, però tinc dificultats en
alguns conceptes
|
He
après tots els conceptes que he treballat
|
|
Tasca: nutrició,respiració, digestió...
Hola
al·lotes i al·lots!!!
Sabeu
què és la nutrició? És el mateix nutrició que alimentació?
Sabeu
quins aparells participen en la nutrició humana? Mengeu bé? Seguiu
una dieta equilibrada?
Aquestes
i més coses investigarem i aprendrem treballant en aquesta cacera.
El
cos humà és una màquina que necessita energia per funcionar.
Aquesta energia l'aconsegueix cremant substàncies que s'obtenen dels
aliments.
L'aparell
digestiu és com a una refineria. En ell es transformen o descomponen
els aliments que ingerim en forma de substàncies nutritives. Una
vegada transformades, passen a la sang, i aquesta les reparteix per
tot el cos.
L'aparell
respiratori s'encarrega de què l'oxigen de l'aire entri al cos i
d'expulsar el diòxid de carbó que es produeix com a residu de les
reaccions químiques que tenen lloc en el nostre cos.
Tasca
Bé
per tal de poder respondre totes aquestes preguntes i fer un estudi
curós sobre la funció de nutrició en els humans, farem un treball
individual durant les festes de Setmana Santa i haurem de:
- Investigar sobre quins aparells i sistemes intervenen en aquesta funció i les seves característiques.
- Investigar com hauria de ser una dieta equilibrada.
- Cercar imatges que puguin acompanyar aquesta investigació.
- Elaborar una presentació amb el Drive de google, explicant quins són i com funcionen aquests aparells.
- Confeccionar un mural sobre un aspecte d'aquest estudi, cada grup un de diferents. (això no perquè no tenim massa temps)
Ala,
idò, passau a “Procés” per començar a fer la feina!!
Procés
Primer
pas:
- El treball consta de sis minitasques i cada persona en farà una.
- Cada persona farà la tasca que li ha tocat. Allí hi trobarà les preguntes que cal buscar i els recursos amb els enllaços a les webs que tenen la informació que necessiteu per fer la vostra part.
- No oblideu que també podeu fer servir el llibre de text, diccionaris i enciclopèdies i altres materials que tingueu.
- Deseu la informació en un document a Drive. Els qui no tenen ordinador ho poden fer a mà o aprofitar els moments que dono a classe per fer-ho. Heu de triar la millor opció per a vosaltres.
- Deseu, també, l'enllaç d'algunes imatges al mateix document.
- Quan ho tingueu tot, prepareu una presentació amb el Drive.
- Compartiu la presentació amb mi.
- Després de la meva revisió i vist i plau, penjau-ho al vostre bloc.
- Tothom prendrem
apunts del que han fet els nostres companys.
- Tothom ha de fer
les activitats :
http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/aparells/jclic/aparells.jclic.zip&lang=ca&title=Aparells+del+cos+hum%C3%A0
- Aquesta tasca ha d'estar entregada el primer dia després de les vacances (28-4-14)
- Fer examen si
així ho crec oportú.
- Minitasca
número 1: L'aparell digestiu
- Què és la nutrició?
- Quins aparells intervenen en la nutrició?
- Quines són les parts de l'aparell digestiu?
- Sabem explicar el procés de la digestió dels aliments?
Recursos:
- http://www.edu365.cat/primaria/muds/natural/digestiu2/index.htm
- Activitat 2:
- Activitat 3:
Minitasca
número 2: L'aparell respiratori.
- De què està format l'aparell respiratori ?
- Quines són les parts de l'aparell respiratori?
- En què consisteixen els moviments respiratoris?
- Com respirem?
Recursos:
- Activitat2:
Minitasca número 3:
L'aparell circulatori.
- De què està formada la sang?
- Què són els vasos sanguinis?
- Com funciona el cor?
- Com circula la sang pel nostre cos?
Recursos:
Minitasca número 4:
L'excreció.
- Què és l'excreció?
- Per a què ens serveix la pell?
- Com és l'aparell excretor?
- Quina és la seva funció?
Recursos:
- Activitat 1:
Minitasca número 5:
L'alimentació
- Què són els nutrients? De quines classes poden ser?
- Com poden ser els aliments? Què ens proporcionen?
- Sabeu explicar la piràmide dels aliments?
- Com seria una dieta equilibrada?
Recursos:
- Aliments saludables: http://www.vedoque.com/juegos/habitos-saludables.swf
- Alimentació equilibrada: http://servicios.educarm.es/cnice/epssd3/sd3_00_00.html
- Què meges tu?: http://servicios.educarm.es/cnice/epssd1/sd1_05_00.html
- Alimentació 1: http://www.xtec.cat/centres/a8021934/alimentacio/
- Alimentació 2: http://www.xtec.cat/ieslabisbal/salut/alimentacio.htm
- Piràmide alimentària: https://sites.google.com/site/mch4cmedi/la-piramide-alimentaria
Minitasca número 6: Cuida't
i fes salut.
- Tenim cura de l'aparell digestiu
- Tenim cura de l'aparell respiratori
- Tenim cura de l'aparell circulatori
- Tenim cura de l'aparell excretor
Recursos:
- Problemes alimentaris: http://servicios.educarm.es/cnice/epssd4/sd4_00_00.html
- Salut-escola: http://espaiescoles.farmaceuticonline.com/ca/8-12-anys
- L'excreció i l'aparell excretor: http://blocs.xtec.cat/cai2/2008/03/07/lexcreccio-i-laparell-excretor/
Altres recursos.
http://www.escolar.com/cnat/a21aparatdigest.htm
(aparell digestiu)
http://www.escolar.com/cnat/a18aparatrespirat.htm
(aparell
respiratori)
http://youtu.be/zZb-cGnojlI
(aparell respiratori)
http://youtu.be/Px_qiUXL9Og
(aparell circulatori)
http://www.escolar.com/cnat/a19excretran.htm
(Excreció i transpiració)
http://blocs.xtec.cat/cmagran2/laparell-circulatori/
(aparells i funcionament del cos humà)
http://www.slideshare.net/mllado16/la-nutrici-i-els-seus-sistemes
Avaluació
ASPECTES
|
JUST
(3-5 punts)
|
ACCEPTABLE
(5-6 punts)
|
BON NIVELL
(7-8 punts)
|
EXCEL·LENT
(9-10 punts)
|
| CONTINGUT |
Informació a un nivell molt simplista
|
El contingut mostra que s'ha entès el que s'ha
treballat
|
La informació és força clara, mostra una
certa reflexió sobre el tema
|
La informació és excel·lent; s'ha entès el
tema, hi ha reflexions i conclusions
|
| ORGANITZA- CIÓ DEL CONTINGUT |
Confús, incomplet, sense una direcció clara
|
Les diferents seccions tenen continguts però
no hi ha relació ni transició entre elles
|
L'organització és adequada i estan
relacionades entre si
|
Mostra una planificació acurada que dóna una
seqüència lògica i clara
|
| ASPECTES LINGÜÍSTICS |
Molts errors, difícil d'entendre
|
Adequat malgrat alguns errors
|
Fluid i clar malgrat alguns errors
|
Fluid i amb bon nivell lingüístic
|
| PRESENTACIÓ |
Poc elaborada. Poc visual. No fa servir
imatges, gràfics, enllaço, etc.
|
La presentació és correcte però poc
atractiva
|
La presentació és acurada i visual
|
La presentació està força treballada i és
molt atractiva visualment
|
| TREBALL EN GRUP |
Treball massa individual. No hi ha relació
entre les parts.
|
S'aprecia una mica de col·laboració en
l'estructura global
|
Les tasques individuals estan relacionades
entre si
|
El document mostra discussió i planificació
conjunta
|
Subscriure's a:
Missatges (Atom)